Hiten
La sonda Hiten (coneguda abans del llançament com MUSES-A) construïda pel Institute of Space and Aeronautical Science de Japó va ser llançada el 24 de giner de 1990. La sonda va entrar en òrbita llunar i va soltar un chicotet orbitador cridat Hagoromo. El transmissor en Hagoromo va fallar deixant-ho sense cap valor científic, pero es va poder observar que va entrar en òrbita llunar correctament. Només hi havia un instrument científic a bordo de Hiten, el Munich Dust Counter (MDC), que va estudiar la pols en suspensió en l'espai entre la terra i la lluna fins al 10 d'abril de 1993, quan Hiten es va estrelar de manera controlada en la superfície llunar, entre els cràters Stevinus i Furnerius. Hiten va ser la primera sonda llunar construïda fòra dels Estats Units o l'Unió Soviètica.[1]
La nau
[editar | editar còdic]Hiten era una nau espacial de forma cilíndrica, d'1,4 m de diàmetro i 0,8 m d'altura. La nau polièdrica chicoteta en forma de llunars Hagoromo va ser montat en la part superior de la nau. La massa, ple de combustible va ser de 197 kg, açò va incloure 42 kg de combustible de hidracina i 12 kg del orbitador Hagoromo. Les cèlules solars en la superfície cilíndrica de la nau espacial proporcionaven 110 W, carregant una bateria a bordo. La nau va ser de gir estabilisat en 10 a 20,5 rpm.
De propulsió de la nau i el control d'actitut va ser proporcionada per huit propulsors de 23-N i quatre propulsors de 3-N, dos sensors de Sol, un escàner d'estreles, un indicador de creuament direccional, tres accelerómetros, un esmortidor de nutaació i l'electrònica de control que inclou un processador a bordo. Un subsistema de navegació òptica, compost per dos detectors d'image CCD són per a detectar la Lluna i les estreles lluentes.
Les comunicacions es conseguien a través d'una antena de guany mig en banda X i S que descollaven de la superfície inferior de la nau i dos antenes de baix guany de Cruz dipol de banda S només un montat en la part superior i un en el fondo. La descàrrega era a través de banda X a bordo i transmissors de banda S, cada u en dos nivells de potència. Dos receptors de banda S s'utilisaven per a l'enllaç ascendent, un conectat a l'antena de baix guany i l'atre a l'antena de mig guany. Els comandos enviats des de les estacions terrestres eren d'1 kbps. L'equip de comando a bordo constava de tres processadors, en un total de 2 Mbits ROM i 512 Kbits de RAM.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Hiten-Hagoromo». NASA. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hiten» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.