Home de la Chapelle-aux-Saints
Home de la Chapelle-aux-Saints o La Chapelle-aux-Saints 1 (popularment denominat "El Vell") és el nom en el que es coneix a un esquelet parcial classificat com a pertanyent a Homo neanderthalensis, i se li estima una edat de 60 000 anys. Es considera a estos restants com els típics de l'anatomia clàssica del Neandertal d'Europa Occidental.
Va ser descobert en la localitat francesa de La Chapelle-aux-Saints per A. i J. Bouyssonie, i L. Bardon en 1908.[1][2] Es tractava d'un individu fallit entorn als quaranta anys i en mala salut, sofria artritis i havia perdut moltes dents. Va ser estudiat en primer lloc per Marcellin Boule, la reconstrucció anatòmica del qual, publicada en 1911 es va convertir en la més popular de l'espècie en els anys següents. La reconstrucció de Boule de 1911 de la Chapelle-aux-Saints 1 va descriure als neandertal en un cràneu proyectat cap a arrere, una columna vertebral sense curvatura, caderes i genolls torçuts i un gran dit gros del peu separat. Esta descripció s'ajustava be als escenaris evolutius del moment en els quals els neandertal no eren considerats ancestros directes dels humans (la relació entre neandertal i humans moderns requerix un major debat en l'antropologia actual) i li'ls creïa més primitius en tots els aspectes. En 1957, els restants varen ser reexaminados per Straus i Cave, que varen realisar una reconstrucció anatòmica més correcta, en el sentit de donar-li una major modernitat. Particularment la seua postura seria casi idèntica a la dels humans moderns. Straus i Cave varen atribuir els errors de Boule a la greu osteoartritis que mostren els restants; encara que l'antropòlec físic Erik Trinkaus ha sugerit que tals errors podrien simplement explicar-se per la naturalea fragmentaria dels restants.[3]
L'espècimen havia perdut la major part de les seues dents, en proves de haver-se curat despuix de la pèrdua. Falten tots els molar de la mandíbula, per lo que alguns investigadors sugerixen que "El Vell" hauria necessitat ajuda per a menjar, possiblement a través del processat del seu menjar. Este fet representaria una prova d'un comportament altruïste, similar al registrat en Shanidar 1. No obstant, estudis posteriors han demostrat que la permanència d'incisius, caninos i preemolares haurien permés a este espècimen mastegar el seu propi menjar, encara que fòra en alguna dificultat.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1908).L’Anthropologie.Prenc XIX(1-2)
- 513-518.Consultat el 31 de març de 2015.
- ↑ Marcellin Boule(1908).L’Anthropologie.Prenc XIX(1-2)
- 519-525.Consultat el 31 de març de 2015.
- ↑ Trinkaus, E. 1985.Pathology and posture of the La Chapelle-aux-Saints Neandertal. American Journal of Physical Anthropology 67:19–41.
- ↑ Tappen, N.C. 1985. The Dentition of the “Old Man” of La Chapelle-aux-Saints and Inferences Concerning Neandertal Behavior. American Journal of Physical Anthropology 53:43-50.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Images of La Chapelle-aux Saints 1». Consultat el 14 de juliol de 2006.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hombre de La Chapelle-aux-Saints» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.