Home de vímen
Un home de vímen era una gran estàtua de vímen segons es diu utilisada pels antics druïdes (sacerdots del paganisme celta) per a sacrificis fent ardir l'efigie, d'acort en Juliol César en el seu Commentarii de Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galies).
Contradient les fonts romanes, investigacions més recents diuen que hi ha poca evidència arqueològica de sacrificis humans per part dels celtes, i sugerixen la possibilitat de que els grecs i els romans disseminaren informació negativa per despit als bàrbars. No hi ha cap evidència de les pràctiques que Julio César va descriure, i les històries de sacrifici humà semblen derivades d'una sola font, Posidonio, les exposicions de la qual no tenen base.
Evidències arqueològiques d'Irlanda també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del Neolític a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.
En temps més moderns, els hòmens de vímen s'utilisen per a varis events. La figura ha segut adoptada per a festivals com a part d'algunes cerimònies de temàtica neopagana, sense l'element del sacrifici humà. També s'han amprat efigies d'esta classe com a elements artístics en representacions, com a artículs d'exhibició en festivals de música roc, com a material temàtic en cançons: l'idea darrere de la cançó d'Iron Maiden The Wicker Man, i com a element central de la película de cult de terror britànica L'home de vímen (1973). Gran part de la notorietat de l'home de vímen en la cultura popular moderna com a estructura i concepte és atribuible a esta película.
Referències[editar | editar còdic]
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
- Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
- «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Brunaux, Jean-Louis (2014). «Los misteriosos filósofos de la Galia, los druidas». Historia National Geographic (Barcelona) (121): 50-61. ISSN 1696-7755.
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
- Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
- Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
- Natividad Torres Rodríguez, Montsacro. Universidá d'Uvieu (2014).
- Wicker-Man: The Burning Question
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Home de vímen.