Home salvage
L'home salvage o ser dels boscs és una figura mitològica que apareix en obres d'art i lliteratura migeval europea. Es presenta en característiques físiques del ser humà, en la diferència essencial de trobar-se el seu cos cobert de pelussa, a excepció del seu rostre, peus, mans, genolls i colzes. El seu tamany estava subordinat al tipo d'obra artística i al tipo de narració en el que es trobara present. La forma en que interactuava en els hòmens solia produir adaptacions del seu tamany al context, apareixent ya com un jagant equiparable als monts o als arbres, o be com un ser chicotet que s'ocultava baix els fulls del bosc. Ademés del seu tamany, el salvage migeval estava dotat de capacitats sobrehumanes, com la força i rapidea.
El comportament de l'home salvage està lligat al regne animal. L'unió que presenta l'home salvage, entre lo animal i lo humà, permet una ruptura en l'idea cristiana que alluntava a l'home de la béstia. La seua naturalea salvage no li permetia el control sobre els seus instints i passions. L'incapacitat de control comportava una existència caracterisada pel plaer sexual i carnal; de l'autonomia del cos respecte a la voluntat.
L'hàbitat d'est corresponia a les zones boscoses, montanyoses i en gran cantitat de vegetació. La relació en el seu entorn es trobava basada en la supervivència. Era comprés i acceptat pels animals, reals i ficticis, lo que li permetia obtindre aliment (caça), protecció i transport.
Referències[editar | editar còdic]
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
- Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
- Rebecca Martin, Wild Men and Moors in the Castle of Love: The Castle-Siege Tapestries in Nuremberg, Vienna, and Boston, Thesis (Ph.D.), Chapel Hill/N. C., 1983
- Yamamoto, Dorothy (2000). The Boundaries of the Human in Medieval Imagination. Oxford.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
- Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
- Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
- Richard Bernheimer, Wild men in the Middle Ages, Cambridge : Harvard University Press, 1952; New York : Octagon books, 1979, ISBN 0-374-90616-5
- Timothy Husband, The wild man : medieval myth and symbolism, Catalogue of an exhibition held at the Cloisters, Metropolitan Museum of Art, 1980, ISBN 0-87099-254-6, ISBN 0-87099-255-4
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Home salvage.