Anar al contingut

Homonota uruguayensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ejemplar de Geko de las piedras (Homonota uruguayensis), Uruguai, 2022.jpg
Homonota uruguayensis (Homonota uruguayensis)

El geko de les pedres[1] (Homonota uruguayensis) és una espècie de fardacho gekónido del gènero Homonota.[2] És un saurio d'hàbits nocturns i de dieta insectívora que habita en el centre-este del Con Sur de Sudamérica.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Homonota uruguayensis habita en ambients rupícoles de zones serranes. Es distribuïx en el nort, oest i nordest dl'Uruguai[3] i el sur i suroest de l'estat austrobrasileño de Riu Gran del Sur.

Riu Gran del Sur
Departament d'Artigas
Departament de Tacuarembó
Departament de Rivera
  • Riera Lunarejo (ZVC-R 5115, 5128).[6]
Departament de Bot
  • Ruta 31, km 109 (ZVC-R 5443).[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Homonota uruguayensis va ser descrita originalment en l'any 1961 pels zoólogos uruguayvos Raúl Vaz-Ferreira i Blanca Serra de Soriano baix el nom científic de Wallsaurus uruguayensis.[7][8]

Localitat tipo

La localitat tipo és: ‘’Riera de la Invernada, departament d'Artigas, Uruguai’’.

Etimologia

Etimológicamente el terme genèric Homonota deriva de les paraules en idioma grec homos que significa ‘uniforme’, ‘mateixa’, ‘similar’ i notos que es traduïx com a ‘esquena’ o ‘esquena’. El nom específic uruguayensis referix a l'orige de l'eixemplar tipo: la República Oriental de l'Uruguai, en a on és l'única espècie del gènero.

És un fardacho terrestre, que acostuma a refugiar-se i caçar entre afloraments rocosos arenístico-basálticos.[4] Baixe una mateixa pedra és possible trobar varis eixemplars, o una parella en la seua crío.[1] És un insectívor que ampra la tècnica depredadora denominada “assentar-se i esperar” (‘‘sitting and waiting’’) i d'eixe modo capturar el ítem majoritari de la seua dieta, els artròpodes.[4]


Com a estratègia per a fugir dels seus depredadors ampra la tàctica de la autotomía, ademés d'emetre vocalisacions.[1] Presenta activitat en les 4 estacions, tant diürna com a nocturna, mostrant-se actius en temperatures de l'aire d'entre 13 °C i 30,9 °C i temperatures del substrat d'entre 11 °C i 32.9 °C.[4]

Reproducció

Les femelles realisen desplaçaments a majors distàncies i posseïxen àrees de vida més extenses que els machos.[4] La femella deposita baix pedres entre 1 i 2 ous, en algunes ocasions poden realisar posades comunitàries a on s'han aplegat a observar 24 ous.[9]

Característiques

[editar | editar còdic]

Menut fardacho, els adults medixen entre 40 i 50mm de llarc.[9] Una combinació de caràcters diagnòstics permet separar-ho d'atres espècies del gènero Homonota. Homonota uruguayensis es caracterisa per presentar en la superfície dorsal del cos i de les pates anteriors escamas fortament imbricadas en forma de quilla, i per posseir en la regió post-orbital del cap cobert per escamas granulars, intercaladas en grans escamas quilladas.[10][1]

L'espècie més pareguda és Homonota rupicola (endèmica d'un cerro del sector oriental del Paraguay), de la que es creu va poder haver-se originat en una expansió geonómica de l'espècie uruguayana en posterior aïllament relíctico en un cerro paraguayà, lo que va favorir la especiación evolutiva.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Achaval, F., & Olmos, A. (1997). Amfibis i reptils de l'Uruguai (Serie Fauna Nº. 1). Facultat de Ciències. Montevideo.
  2. Homonota uruguayensis en BioLib.
  3. Carreira, Santiago; Alejandro Brazeiro, Arley Camargo, Inés dona Rosa, Andrés Canavero & Raúl Maneyro (2012). Diversitat de reptils d'Uruguai: coneiximent i buits d'informació. Bol. Soc. Zool. Uruguai (2ª época). Vol. 21 (1-2): 9-29. ISSN 0255-4402.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Vieira, R. C. (2012). Aspectes ecològics de uma população de ‘’Homonota uruguayensis’’ Vaz-Ferreira & Serra de Soriano, 1961 (Squamata, Phyllodactylidae) no Rio Gran do Sul, Brasil.
  5. Laterra, P., EugeniaOrúe, M., Zelaya, D. K., Booman, G., & Cabria, F. (2009). Jerarquización i mapage de pasturages segons el seu recapte de servicis ecosistémicos. Campos Sulinos, 128.
  6. 6,0 6,1 6,2 Cacciali, P.; Àvila, I. and Bauer, F. (2007). A new species of Homonota (Squamata, Gekkonidae) from Paraguay, with a key to the genus. Phyllomedusa 6 (2): 137-146.
  7. Vaz-Ferreira, R., & B. Serra de Soriano (1961). Un nou Gekkonidae de l'Uruguai Wallsaurus uruguayensis n. Sp. Comunicacions Zoologicas del Museu d'Història Natural de Montevideo, 5:1-11.
  8. Homonota uruguayensis en Reptile Database.
  9. 9,0 9,1 Carreira, Santiago i Maneyro, Raúl (2013). «Saurio», GUIA DE REPTILS DE L'URUGUAY, Uruguai: Edicions de la Fuga, pp. 104-107. ISBN 978-9974-8358-2-5.
  10. (2013).Zootaxa.3709(2)
    162–176.