Hooverville
Hooverville va ser el nom pel que es coneixien els assentaments irregulars construïts per les persones sense llar durant la Gran Depressió en Estats Units. Tenen este nom degut a que el president dels Estats Units en el moment era Herbert Hoover i, supostament, va deixar caure al país en la recessió. El terme va ser falcat per Charles Michelson, cap de publicitat del Comité Nacional Demócrata. El nom «Hooverville» també s'ha utilisat per a descriure els campaments que es troben comunament hui en dia en algunes regions.
La falta de vivenda estava present abans de la Gran Depressió, i vagabunts i desocupats varen ser comuns a la vista en la década de 1920, pero la crisis econòmica va aumentar el seu número i els va concentrar en els assentaments urbans propencs als menjadors populars administrats per organisacions de caritat. Estos assentaments es varen formar a sovint en terrenys buits i per lo general consistien en tendes i chaboles menudes. Les autoritats no reconeixen oficialment estos Hoovervilles i en ocasions eliminen als ocupants per entrar sense autorisació en terres privades, pero eren tolerats o ignorats en freqüència per necessitat. El New Deal posa en marcha programes especials d'ajuda destinats a les persones sense llar en el Servici Federal de Transició (FTS), que va funcionar des de 1933 fins a 1935.
Alguns dels hòmens que es varen vore obligats a viure en estes condicions posseïen les habilitats de construcció i varen ser capaces de construir les seues cases de pedra. La majoria de les persones, no obstant, va recórrer a la construcció de les seues vivendes de fusta de les caixes, cartons, trossos de metal, o qualsevol un atre material que estaven a la seua disposició. Per lo general, hi havia una chicoteta cuina, roba de llit i un parell d'utensilis de cuina senzilla.
La majoria d'estos residents desocupats dels Hoovervilles varen utilisar institucions de beneficencia pública o varen demanar menjar als que tenien vivenda durant esta época. Els demócrates varen falcar atres térmens, com "Hoover blanket" (periòdic vell utilisat com a manta) i "Hoover flag" (una bojaca buida al revés).
Despuix de 1940 l'economia es va recuperar, la desocupació es va reduir, i els programes d'erradicació de chaboles destruirien totes les Hoovervilles.[1]
Llocs
[editar | editar còdic]- Central Park, Nova York: Decenes de famílies sense llar acampen en el Great Lawn de Central Park, llavors un embassament sec.[2]
- Riverside Park, Nova York: un barri de chaboles ocupades de Riverside Park, en el Carrer 72 durant la depressió.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Steven L. Danver, Revolts, protests, demonstrations, and rebellions in American History (2010) p. 839
- ↑ Gray, Christopher (29 August 1993). "http://www.nytimes.com/1993/08/29/realestate/streetscapes-central-park-s-hooverville-life-along-depression-street.html?scp=1&sq=Hooverville&st=cse". The New York Claves
- ↑ Vitello, Paul. "Why Llisten to the Substitute? At 81, He Tells History Firsthand". The New York Claves.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hooverville» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.