Anar al contingut

Hora temporaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les hores temporarias (denominades també com a hores romanes i inclús hores desiguals[1] i hores antigues) corresponen a un sistema de medició del temps que correspon a una divisió del arc diürn en dotze parts iguals. Cada hora temporaria és la doceava part de dit arc, lo que es traduïa en dotze parts iguals del dia natural.[2] Esta divisió del temps és molt antiga i en la història de la gnomónica pot vore's amprada en certs rellonges de sol. El traçat de rellonges de sol que tenen este sistema horari s'ha realisat des de molt antic per mig d'un traçat geomètric denominat analema de Vitrubio.[3] Este sistema horari va devindre en la vida conventual de l'Edat Mija en el sistema d'hores canòniques empleades en la llitúrgia cristiana. Este tipo de sistema va estar vigent en la cultura nipona rural fins a el XX.[4] El seu decliu va començar en occident en el XVIII quan els rellonges mecànics varen començar a ser efectius com a màquines medidoras del temps,[1] en l'actualitat, al començament de el XXI, és un sistema horari que es troba completament en desús.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 René R. J. Rohr, (1965), Sundials: history, theory and practice, trad. per Gabriel Godin de "Els Cadrans Solaires" i editat en Dover Publications, 2ª ed.
  2. (1989).Revista d'Obres Públiques.Madrit:
    101 - 108.
  3. Ronald Pearsall, (1974), Collecting and restoring scientific instruments, Arc Pub. Co., Londres, ISBN 0668034912
  4. Nihon Yunesuko Kokunai Iinkai, (1964), Japan: its land, people and culture, pág. 772