Harpócrates

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Horpajard»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Harpócrates representat com a Horus chiquet

Harpócrates (en grec antic: Ἁρποκράτης; en fenici: 𐤇𐤓𐤐𐤊𐤓𐤈, ḥrpkrṭ; en copto: ϩⲁⲣⲡⲟⲕⲣⲁⲧⲏⲥ harpokrates), era el deu del silenci, els secrets i la confidencialitat en la religió helenística desenrollada en l'Aleixandria ptolemaica (i també una encarnació de l'esperança, segons Plutarco).​

Harpócrates va ser adaptat pels grecs del deu chiquet egipcíac Horus, que representava al sol recent naixcut, que eixia cada dia en amanecer. El nom d'Harpócrates va ser una helenizació de l'egipcíac Horpajard o Harpajered, que significa «Horus el chiquet». Horus és representat com un chiquet nuet en el dit en la boca, una realisació del jeroglífic per a chiquet (𓀔). Malinterpretant este gest, els poetes grecs i romans posteriors varen fer d'Harpócrates el deu del silenci i el secret. ​També simbolisa el sol de l'amanecer o de l'hivern, i la renovació constant.

Iconografia[editar | editar còdic]

Harpócrates com a Horus sobre els cocodrils

El seu aspecte més conegut és el d'Horus sobre els cocodrils, una forma tardana que representa al chiquet Horus de peu sobre dos cocodrils mentres la seua mare busca a Osiris desaparegut. També, com un chiquet nuet en el dit de la seua mà dreta en la boca, portant corona real i ureus, i una coleta a un costat del seu cap, característica dels príncips egipcíacs. Com a símbol del sol naixent, li representen com un chiquet eixint d'un loto, en l'época grecorromana.

Mitologia[editar | editar còdic]

El chiquet Horus apareix en els Texts de les Piràmides, en el mit osiríac, en el qual espera a la seua mare mentres esta part en busca d'Osiris, que ha segut assessinat per Seth i tirat al riu. Harpócrates permaneix en Buto, prop d'una de les boques del Nil, al recapte d'una divinitat local.

És el sol dèbil de l'amanecer, o el Sol hivernal, nuet i desprotegit. Pero com este Sol, es transforma en un Sol poderós, i de dèbil chiquet es transforma en un Horus poderós i vengador de la mort del seu pare Osiris, en l'Horus guerrer, Hartomes, que venç a Seth.

Formava part de l'Enéada Heliopolitana.

Segons Plutarco, Harpócrates va ser engendrat per Isis i Osiris, en relacions pòstumes, naixent abans d'hora com un chiquet dèbil de cames.

Simbologia[editar | editar còdic]

Per als antics grecs era fill de Serapis i Isis i varen creure que era el deu del secret i la discreció en interpretar per error la postura del dit en la boca com un gest de silenci.

No cal imaginar que Harpócrates siga un deu imperfecte en estat d'infància ni gra que germina. Millor li senta considerar-ho com aquell que rectifica i corrig les opinions irreflexives, imperfectes i parcials tan esteses entre els hòmens en lo que concernix als deus. Per això, i com a símbol de discreció i silenci, aplica eixe deu el dit sobre els seus llavis. (Plutarco)​

Sincretisme[editar | editar còdic]

Quan Isis va ser transformada en la deesa Afrodita pels grecs, Harpócrates va ser assimilat a Eros, que ho varen considerar fill de Serapis i Isis i li varen vore com el deu del secret i la discreció. També se li va identificar en Harsomtus.

Cult[editar | editar còdic]

El seu cult es desenrolla en l'Imperi Nou i els grecs li adoren en el temple de Coptos junt a Isis i en El Mahamud, al nort de Luxor, a on apareix com a fill de Montu i Raettauy. En Edfu es mostra com a fill d'Hathor i d'Harsomtus. L'Horus sobre els cocodrils apareix en uns amulets nomenats cippus, del periodo tardà, que es fan molt populars contra els animals perillosos.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
  • Castel, Elisa. Gran Diccionario de mitología egipcia. Alderaban, 2002
  • H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
  • Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales. ISBN 9788481642421
  • Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
  • Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Enciclopedia Espasa. Vol. 27., pág. 749
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons