Hortènsia

Hortènsies

L'Hortènsia és un gènero de plantes en flor de diferents colors, de la família Hydrangeaceae. La majoria són arbusts d'entre un a tres metros d'altura, algunes són arbres chicotets i unes atres són lianes que poden alcançar els trenta metros trepant pels arbres. Poden ser de full caduc o de full perenne, no obstant les més àmpliament cultivades, que són espècies de climes templats, són de full caduc. Comprén doscentes espècies descrites i d'estes solament quarantatrés acceptades.

Taxonomia[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 397. 1753.6 L'espècie tipo és: Hydrangea arborescens

Etimologia[editar | editar còdic]

Hydrangea: nom genèric que deriva de les paraules gregues: (ὕδωρ hydra) que significa "aigua" i ἄγγος (gea) que significa "florero" o "gots d'aigua" en referència a la característica forma de les seues càpsules en forma de copa.

Característiques[editar | editar còdic]

Les espècies d'este gènero es coneixen en el nom comú d'hortènsia. Moltes espècies s'utilisen com a plantes ornamentals o de jardí.

Les hortènsies naixen des de l'inici de la primavera fins a finals de l'autumne; estes es troben agrupades en rams en l'extrem dels talls. Cada flor individual d'hortènsia és relativament chicoteta; no obstant, el desplegament de color està creixcut per un círcul de bràctees modificades al voltant de cada flor.

Hi ha moltes espècies d'hortènsies en diferents colors des de blanc, morat, rosa o inclús casi roig, depenent en part del pH del sol. Es pot forçar la coloració rosada de les flors, usant fertilisants rics en nitrogen i fòsfor i pobres en potassi, com a nitrat de calci, mentres que si es desigen flors blaves, els fertilisants han de ser rics en potassi i pobre en nitrogen i fòsfor. La floració blava també pot requerir l'aporte d'abonaments acidificants tals com: sulfat amònic, nitrat amònic, sulfat potásico, etc.

Utilisació[editar | editar còdic]

L'hortènsia es cultiva des de temps remots com a planta ornamental en Japó, i des de mediats del sigle XIX també de forma extensiva en atres àrees del món en climes templats. És una planta ornamental molt popular pels seus enormes caps florals. L'espècie H. macrophylla és la més àmpliament cultivada, en prop de siscents cultivares coneguts. La poda regular evita que l'arbust creixca massa cap a dalt, lo que sol provocar que el pes dels talls es faça excessiu, podent les puntes dels talls doblar-se cap al sol i partir-se.

Atres varietats solament florixen en tallos vells. Els nous talls resultants de les podes, poden no produir flors la següent temporada.

Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]

Diferents tipos d'Hortènsies:

Referències[editar | editar còdic]

El cultivo de la Hortensia
Hydrangea en The Plant List
«Hydrangea information from NPGS/GRIN» (en anglés). Germplasm Resources Information Network
«Hydrangea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden

Bibliografia[editar | editar còdic]

Durán-Espinosa, C. 1999. Hydrangeaceae. Fl. Veracruz 1–22.
Freire Fierro, A. 2004. 75A. Hydrangeaceae. 73: 25–40. In G. W. Harling & L. Andersson (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg, Göteborg.
Hahn, W. J. 2001. Hydrangeaceae. In: W. D. Stevens, C. Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel (eds.). Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 81(2): 1151.
Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
McClintock, E. 1957. A monograph of the genus Hydrangea. Proc. Calif. Acad. Sci., ser. 4, 29(5): 147–256. View in Biodiversity Heritage Library
Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Saxifragaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 416–423.
Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.