Huaca Pucllana

Huaca Pucllana

Huaca Pucllana és un lloc arqueològic pertanyent a la cultura Llima del periodo dels desenrolls regionals (200-700 d. C.), ubicat en el districte de Miraflores de la ciutat de Llima, capital del Perú. El complex arqueològic va estar abandonat per molts anys, usant-se com muladar i inclús servia per a la pràctica del motocross. En els últims 40 anys va ser investigat, conservat i restaurat des de l'any 1981 per un equip multidisciplinario dirigit per l'especialista Isabel Flores Espinoza en el respal del Ministeri de Cultura del Perú i la Municipalitat de Miraflores. Es va constituir com un dels principals atractius turístics de Llima Metropolitana i en el lloc arqueològic de Lima més investigat. Està construït casi en la seua totalitat en atobons i farcidures de vores rodades i arena. Està conformat per una piràmide de 25 metros d'altura i un conjunt de patis, places i recints al noreste d'esta. Conta en una sala d'exposicions, circuit de visites i atres atractius.

Conta en sis hectàrees, pero cap a la década dels anys quaranta de el XX l'àrea triplicava l'actual; l'abandó i el desinterés en el passat varen fer que valioses evidències i piràmides de menor tamany anaren destruïdes per a la construcció de vivendes, avingudes i parcs. Durant eixes époques, l'huaca també era denominada Huaca Juliana.

El nom Pucllana és d'orige colonial; l'etnohistoriadora María Rostworowski menciona que en documents colonials el curaca don Pedro Chumbi Charna, de Huatca, menciona el lloc de Pugliana com un dels llímits de les seues possessions; atres documents colonials parlen del lloc en el nom de Pullana o Puliana.

Una atra explicació del nom pot provindre del quechua Huaca que significa "sagrat"; i, Pucllana "lloc de joc", el lloc va ser un centre ceremonial construït per la cultura Llima entre els anys 200-700 d. C. La divinitat principal va ser la mar representada a través del taburó, peixos, llops marins, anguiles, entre uns atres; trobades en diverses ceràmiques. Aixina mateix, l'Huaca Pucllana es dividix en dos parts: la superior en la que es presumix que descansava l'èlit i l'inferior.

Ubicació

Huaca Pucllana es troba ubicada en la costa central del Perú, en la marge esquerra de la vall baixa del Riu Rímac en una zona originalment irrigada en un ramal del canal de Regata. Originalment la zona era camp de cultius i es troba a menys de dos quilómetros dels penya-segats a la vora de l'oceà Pacífic. Políticament es troba en el departament de Lima, província de Lima, districte de Miraflores, entre les calles Independència, General Borgoño, Elías Aguirre i García Calderón. Està totalment integrada a l'entorn urbà.

Esta ubicació li va donar en l'antiguetat accés ràpit al llitoral, a l'ecosistema de lomas i control de les bocatomas dels canals de rec. En observar en l'actualitat el paisage urbà que la rodeja és difícil imaginar-se l'ambient original de camps de cultiu, boscs i chapulls.

Cronologia

El lloc té tres ocupacions prehispánicas clarament definides:

• Una ocupació original, responsable de l'arquitectura monumental, pertanyent a la cultura Llima (400-700 d. C. aproximadament) del periodo dels desenrolls regionals; va establir una societat teocràtica local; aixina mateix, es va preocupar en la construcció i funcionament d'un centre ceremonial. Per un atre costat, durant l'estadía de la cultura Llima, es va presentar un auge en Pucllana, especialment, en la zona de la vall Rímac.

• Una ocupació funerària de la cultura Huari (800-900 d. C.), que reutilisa el lloc despuix d'un periodo d'abandó per a enterrar a personages importants de l'èlit Huari; per això, es va destruir parcialment algunes construccions, estes bales funeràries es varen trobar en llocs com Ancón, Cajamarquilla, Catalina Huanca, Nievería, Huaca Pucllana, i una miqueta més al sur, en la vall d'Àsia, Huaca Malena.També, en estes tombes es varen trobar elements de caràcter espiritual, ofrenes de cossos d'infants i aliments.
• Una ocupació tardana, post huari, associada a ceràmica d'estil Ychsma (1000-1532) que utilisa el lloc com a cementeri, repositori d'ofrenes i provablement com a llogaret; s'instaura una societat local a on es comença a reconéixer la rellevància de Pachacamac, es va usar com a repositori d'ofrenes; respecte a les vasijas, estes en la seua majoria representaven a féminas, donant-nos a entendre que esta cultura tenia un fort víncul en les dònes de la seua societat ; estes vasijas, a la seua volta, varen reemplaçar els sacrificis humans que varen ser usats en la societat dels llima. .

Durant el seu funcionament com a centre ceremonial de la cultura Lima va ser contemporàneu a atres llocs com Maranga, Cajamarquilla, Pachacámac, Catalina Huanca, Copacabana, entre uns atres.

Vore també

• Arquitectura amerindia
• Cultura Llima
• Huacas de Lima
• Imperi incaico
• Mitologia incaica
• Huaca Santa Creu