Hydor

| Constelació | Aquari |
| Ascensió recta α | 22h 52min 36,9s |
| Declinació δ | -07º 34’ 47’’ |
| Distància | 392 ± 53 anys llum |
| Magnitut visual | +3,73 |
| Magnitut absoluta | -1,67 |
| Lluminositat | 2210 sols (bolométrica) |
| Temperatura | 3555 K |
| Massa | 3 sols |
| Ràdio | 100 sols |
| Tipo espectral | M2.5IIIa |
| Velocitat radial | -8,8 km/s |
Hydor (λ Aquarii / λ Aqr / 73 Aquarii)[1] és una estrela de magnitut aparent +3,73, la sexta més lluenta de la constelació d'Aquari. El seu nom prové del grec antic ‘υδωρ i significa «aigua». També rep el nom de Ekkhysis.
Distant 392 anys llum del sistema solar, Hydor és una jaganta roja de tipo espectral M2.5IIIa i 3555 K de temperatura efectiva. Com a tal, és molt més gran que el Sol, en un radi 100 voltes major que el ràdio solar, equivalent a 0,5 UA. El seu lluminositat, incloent una gran part de la seua energia que és emesa en l'infrarrojo, és igual a la de 2210 sols. Ademés, és una estrela variable irregular de tipo LB, en oscilacions en la seua lluentor entre magnitut +3,70 i +3,80. És una jaganta roja per «segona volta», puix en el seu núcleu el heli s'ha transformat en oxigen i carbono. En una edat de 440 millons d'anys, en un futur no molt lluntà expulsarà les seues capes exteriors per a terminar els seus dies com una nana blanca.[2]
Com es troba prop de l'eclíptica, Hydor és regularment ocultada per la Lluna.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hydor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.