Anar al contingut

Hydor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
freqüència de la llum
Hydor
Constelació Aquari
Ascensió recta α 22h 52min 36,9s
Declinació δ -07º 34’ 47’’
Distància 392 ± 53 anys llum
Magnitut visual +3,73
Magnitut absoluta -1,67
Lluminositat 2210 sols (bolométrica)
Temperatura 3555 K
Massa 3 sols
Ràdio 100 sols
Tipo espectral M2.5IIIa
Velocitat radial -8,8 km/s

Hydor (λ Aquarii / λ Aqr / 73 Aquarii)[1] és una estrela de magnitut aparent +3,73, la sexta més lluenta de la constelació d'Aquari. El seu nom prové del grec antic ‘υδωρ i significa «aigua». També rep el nom de Ekkhysis.

Distant 392 anys llum del sistema solar, Hydor és una jaganta roja de tipo espectral M2.5IIIa i 3555 K de temperatura efectiva. Com a tal, és molt més gran que el Sol, en un radi 100 voltes major que el ràdio solar, equivalent a 0,5 UA. El seu lluminositat, incloent una gran part de la seua energia que és emesa en l'infrarrojo, és igual a la de 2210 sols. Ademés, és una estrela variable irregular de tipo LB, en oscilacions en la seua lluentor entre magnitut +3,70 i +3,80. És una jaganta roja per «segona volta», puix en el seu núcleu el heli s'ha transformat en oxigen i carbono. En una edat de 440 millons d'anys, en un futur no molt lluntà expulsarà les seues capes exteriors per a terminar els seus dies com una nana blanca.[2]

Com es troba prop de l'eclíptica, Hydor és regularment ocultada per la Lluna.

Referències

[editar | editar còdic]