Hyphaene coriacea
Hyphaene coriacea és una palmera pertanyent a la família Arecaceae.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Troncs simples o múltiples, inclinats, formant branques, ramificats una o més voltes, revestit per les bases dels fulls ya caiguts formant un disseny creuat típic, d'1 a 6 m d'altura i de 10-20 cm de diàmetro de mija. Fulls en palmito, dividides, de segments durs, separats, pecíols llarcs armats d'espines negres. Inflorescència entre els fulls, ramificada, llarga, péndula. Fruts generalment en forma de pera, marró obscur.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per Àfrica del sur, Somàlia, Madagascar i Moçambic.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]- Usos
Poc comú en coleccions botàniques. El seu interés ornamental residix en el seu porte baix i en la massa de fulls. Tolera el sol, en sols arenencs i pobres. Els fulls són fibrosas i utilisades en la confecció de capells, cestos i cordes. Els fruts tenen polpa comestible i són apreciats pels elefants i macacos. És de maduració llenta, tardant entre 2 i 3 anys. De l'ull apical, suculenta s'elabora vi.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hyphaene coriacea va ser descrita per Joseph Gaertner i publicat en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 1: 28, t. 10. 1788.[3]
Hyphaene: nom genèric que prové de Hyphaino = "entrellaçar", en referència a les fibres en la paret del frut.[4]
coriaceao: epítet derivat del grec κοριον, cori = "pell, cuiro" i aceus = "que té", referint-se a la seua pell coriácea.[5]
- Hyphaene turbinata H.Wendl.
- Hyphaene wendlandii Damm
- Hyphaene schatan Bojer ex Jum
- Hyphaene hildebrandtii Becc.
- Hyphaene sphaerulifera Becc.
- Hyphaene pleuropoda Becc.
- Hyphaene pileata Becc.
- Hyphaene tetragonoides Furtado
- Hyphaene baronii Becc.
- Chamaeriphes coriacea (Gaertn.) Kuntze
- Chamaeriphes shatan (Bojer ex Dammer) Kuntze
- Chamaeriphes turbinata (H.Wendl.) Kuntze
- Corypha africana Lour.
- Hyphaene beccariana Furtado
- Hyphaene natalensis Kuntze
- Hyphaene oblonga Becc.
- Hyphaene parvula Becc.
- Hyphaene pyrifera Becc.
- Hyphaene pyrifera var. arenicola Becc.
- Hyphaene pyrifera var. margaritensis Becc.
- Hyphaene spaerulifera var. gosciaensis Becc.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Hyphaene coriacea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 28 d'octubre de 2012.
- ↑ Lorenzi (1996). , Nova Odessa:Plantarum.
- ↑ «Hyphaene coriacea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 d'octubre de 2012.
- ↑ ( J. Dransfield, Uhl N., C. Asmussen, Baker WJ, Harley i Lewis M. C. 2008. )
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Hyphaene coriacea en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dransfield, J. & H. Beentje. 1995. The Palms of Madagascar i–xii, 1–475.
- Ludwig, N. 1999. Notes on the palms of Mayotte, Comoro Islands, Indian Ocean. Palms 43(3): 149–151.
- Schatz, G. I., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hyphaene coriacea.- Este artícul conté una traducció derivada de «Hyphaene coriacea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.