IPTV

Archiu:IPTVnet.png

IPTV

Archiu:IPTVnet.png

Diagrama de IPTV.

Internet Protocol Television (IPTV), o Televisió per Protocol d'Internet, s'ha convertit en la denominació més comuna per als sistemes de distribució per subscripció de senyals de televisió de pagament usant conexions de banda ampla sobre el protocol IP. A sovint se suministra junt en el servici de conexió a Internet, proporcionat per un operador de banda ampla sobre la mateixa infraestructura pero en un ample de banda reservat per a la IPTV.

El IPTV no és lo mateix que la televisió per internet o la televisió online ni és lo mateix que streaming o l'OTT. La principal diferència és que es garantisa calitat per part de les operadores reservant part del seu ample de banda per a prestar els servicis de televisió.

Definició

IPTV no és un protocol en sí mateixa. El IPTV o Televisió sobre el protocol IP, ha segut desenrollat basant-se en el video. A esta tecnologia evolucionarà en un futur pròxim la televisió actual, encara que para això són necessàries rets molt més ràpides que les actuals, per a garantisar la calitat en el servici. I permet, gràcies al seu major ample de banda, tindre molts més canals i en més definició que en la TV per satèlit o cable coaxial, sent este últim reemplaçat per fibra òptica fins a la casa (FTTH).

A diferència de la situació actual, el proveïdor no transmetrà els seus continguts esperant que l'espectador es conecte, sino que els continguts aplegaran solament quan el client els solicite. La clau està en la personalisació donada per l'auto selecció. Açò permet el desenroll del pagament per visió o pagament per event o el video baix demanda. L'usuari dispon d'un aparat conectat al seu ordenador o SmartTV la funció de la qual és agregar una "capa de computació" al seu televisor i a través d'una guia podrà seleccionar els continguts que desija vore o accedir els continguts que té seleccionats des d'atres ferramentes que usa com lo són mijos socials tipo Facebook. Optativamente l'aparat conectat té capacitat per a almagasenar contingut i d'esta manera poder visualisar-los aun cuando està desconectat al moment de la seua emissió.

Els continguts estan basats tant en els de canals tradicionals, com en contingut audiovisual més específics sobre un determinat tema, per a que el client seleccione els de el seu gust sense importar quí produïx el contingut.

En el sector publicitari, en tractar-se d'informació que aplega a través d'internet, els anuncis es poden dirigir de manera molt precisa i la seua efectivitat també pot medir-se en temps real.

Aixina com existixen aplicacions per a moderar els continguts per a chiquets en web (parental control, tipo Netnanny) existixen servicis per a que els pares puguen bloquejar cert contingut en IPTV que solament pot ser mostrat prèvia verificació d'una clau parental, aixina mateix pot buscar per eixemple tots els programes, séries o películes en que actue tal o com autor o que siguen de tal o com gènero.

Requisits

Per a que la IPTV puga desenrollar-se d'una manera completa és necessari aumentar la velocitat de les conexions actuals. Podem diferenciar dos tipos de canal: de definició estàndar SDTV o d'alta definició HDTV. Per a un canal del primer tipo seria necessari tindre una conexió d'1.5 Mbps i per a un canal del segon tipo 8 Mbps. Si tenim varis canals distints en forma simultànea (per tindre varis receptors de televisió, per eixemple) necessitarem més ample de banda. A este ample de banda cal sumar el necessari per a la conexió a internet. Estem parlant de 4.5 Mbps per a tres canals de SDTV o 11 Mbps per a un canal HDTV i dos SDTV. Estos càlculs són usant MPEG-4 per a la compressió/codificació del vídeo.

La IPTV necessita uns valors tècnics per a poder prestar el seu contingut sense inconvenients, els valors són els següents:

• Ample de banda: depenent del número de decodificadores, la velocitat de l'internet o telefonia IP (VoIP, deurà ser major en cada cas, els més comuns són: 4 Mbps, 7 Mbps, 8 Mbps, 10 Mbps, 12 Mbps, 14 Mbps, 16 Mbps i 18 Mbps. El fet de que l'ample de banda siga més alt, provoca que la llínea ADSL siga més sensible a caigudes. És dir, una llínea en un perfil de 4 Mbps, si per eixemple queda en valors de senyal-soroll de 13dB i atenuació de 40, no admet un perfil de 10 Mbps, ya que provoca major atenuació i menys senyal-soroll.
• Senyal-soroll: major de 13dB per a garantisar l'estabilitat del servici (quant més alt el valor, de més calitat serà el servici)
• Atenuació: menor de 40dB, ya que si és massa alta, el servici pot tindre caigudes constants.

Vore també

• Anex:Proveïdors de televisió per subscripció