Anar al contingut

ISEE-2

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ISEE-2

El ISEE-2 (Exploració internacional Sol-Terra, en anglés International Sun-Earth Explorer-B o ISEE-B) era una nau espacial mare de classe Explorer, era part de la missió mare/filla/ International Sun-Earth Explorer-2 per a l'òrbita heliocéntrica (ISEE-1, ISEE-2, ISEE-3). ISEE-2 era una sonda espacial de 165,78 kg (365,5 lb) utilisada per a estudiar camps magnètics prop de la Terra.[1] ISEE-2 era una nau espacial estabilisada per gir i basada en el disseny de la série anterior de naus espacials IMP (Plataforma de Monitoreo Interplanetario).[1] ISEE-1 i ISEE-2 es varen llançar el 22 d'octubre de 1977 i varen tornar a ingressar el 26 de setembre de 1987.[2]

El programa va ser una missió cooperativa entre la NASA i ESRO (més vesprada l'Agència Espacial Europea (ESA)), un memoràndum d'enteniment (MOU) entre la NASA i l'Agència Espacial Europea, es va firmar en març de 1975.[3] El programa va ser dissenyat per a estudiar l'interacció entre el camp magnètic de la Terra i el vent solar. Varen participar a lo manco 32 institucions i l'atenció es va centrar en la comprensió dels camps magnètics.[1] l'ISEE-1 i l'ISEE-3 varen ser construïts per la NASA, mentres que el ISEE-2 va ser construït per la ESA. Els tres tenien instruments complementaris respalats pel mateix grup de més de 100 científics.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «ISEE - eoPortal Directory». ESA.
  2. «Display: ISEE-2 (1977-102B)». NASA.  Este artículo incorpora texto de esta fuente, la cual está en el dominio público.
  3. «Table 3-99. ISEE-1 Characteristics». NASA.  Este artículo incorpora texto de esta fuente, la cual está en el dominio público.