ISEE-2

El ISEE-2 (Exploració internacional Sol-Terra, en anglés International Sun-Earth Explorer-B o ISEE-B) era una nau espacial mare de classe Explorer, era part de la missió mare/filla/ International Sun-Earth Explorer-2 per a l'òrbita heliocéntrica (ISEE-1, ISEE-2, ISEE-3). ISEE-2 era una sonda espacial de 165,78 kg (365,5 lb) utilisada per a estudiar camps magnètics prop de la Terra.[1] ISEE-2 era una nau espacial estabilisada per gir i basada en el disseny de la série anterior de naus espacials IMP (Plataforma de Monitoreo Interplanetario).[1] ISEE-1 i ISEE-2 es varen llançar el 22 d'octubre de 1977 i varen tornar a ingressar el 26 de setembre de 1987.[2]
El programa va ser una missió cooperativa entre la NASA i ESRO (més vesprada l'Agència Espacial Europea (ESA)), un memoràndum d'enteniment (MOU) entre la NASA i l'Agència Espacial Europea, es va firmar en març de 1975.[3] El programa va ser dissenyat per a estudiar l'interacció entre el camp magnètic de la Terra i el vent solar. Varen participar a lo manco 32 institucions i l'atenció es va centrar en la comprensió dels camps magnètics.[1] l'ISEE-1 i l'ISEE-3 varen ser construïts per la NASA, mentres que el ISEE-2 va ser construït per la ESA. Els tres tenien instruments complementaris respalats pel mateix grup de més de 100 científics.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «ISEE - eoPortal Directory». ESA.
- ↑ «Display: ISEE-2 (1977-102B)». NASA.
Este artículo incorpora texto de esta fuente, la cual está en el dominio público.
- ↑ «Table 3-99. ISEE-1 Characteristics». NASA.
Este artículo incorpora texto de esta fuente, la cual está en el dominio público.
- Este artícul conté una traducció derivada de «ISEE-2» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.