Iatroquímica
La iatroquímica o yatroquímica (del grec ιατρός Iatrós, 'mege, doctor' i χημεία chemeía, 'química') és una branca històrica de la ciència que enllaçava la química i la medicina i pot considerar-se com la precursora de la farmacologia moderna i de la bioquímica. Tenint les seues bases en la alquímia, la iatroquímica buscava explicacions químiques als processos patològics i fisiològics del cos humà, i proporcionar tractaments en substàncies químiques. Els iatroquímicos creïen que la fisiologia depenia del balanç de decorreguts corporals específics. Va ser una tendència mèdica de vanguarda entre els sigles XVI i XVII.
El seu promotor va ser Paracelso, un polèmic científic i alquimiste suís que va impulsar la transformació de l'alquímia en iatroquímica, un pas precursor de la futura revolució química.[1] El sistema iatroquímico, vigent durant la segona mitat de el XVII, va assumir les interpretacions paracelsistas, pero eliminant els seus elements panvitalistas i metafísics, que va substituir pel mecanicismo, el atomisme i el método científic.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pérez-Bustamante, J. A. (1995). «De la cosmosofía panvitalista paracélsica a la autoafirmación de la química com a nova ciència». Llull, 18: 183-212.
- ↑ Anònim [s. d.]. «El paracelsismo i la iatroquímica». Museu de l'Universitat de Valéncia. Guia 3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iatroquímica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.