Idioma arutani
El arutani o awakí (també designat per variants d'estos noms orotani, urutani i awake, auake, auaqué, aoqui, oewaku, o per mig del etnónimo uruak) és un idioma en perill d'extinció parlat en l'est de Veneçola (riu Karum, Bolívar) i en el nort de Brasil (Roraima) per aproximadament 20 persones, 17 en Brasil i 2 en Veneçola. La majoria dels parlants s'han mesclat en els pemones o els niam, per lo que la llengua materna de la major part del grup ètnic uruak és ara el niam.
Història
[editar | editar còdic]Un treball de camp en la regió de riu Branco en 1787 (d’Almada 1787:677) menciona el grup ètnic dels aoquis, el nom dels quals i localisació sugerixen la seua identificació en els awaké.[1] El primer informe sobre els awaké, junt en una llista de vocabulari va ser compilado per Koch-Grünberg en 1913.[2]
Se sap que fa un sigle els awaké formaven una menuda ètnia, des de la primera expedició coneguda que els va contactar en 1882. En eixa expedició es varen contar només 18 membres en el grup ètnic.[1] No obstant, no està clar quants parlants compententes puguen quedar actualment. Migliazza, un dels millors coneixedors de la regió, va contabilisar només cinc parlants entre els quinze awaké que va contactar en 1964.[3] El cens de Veneçola de 2001 contabilisa 29 awaké,[4] encara que no registra quants parlants hi hauria entre ells, ya que viuen junt en els yanam i usen esta llengua no relacionada en el awaké. La situació dels awaké brasilers sembla ser similar.[5] en 1942 fur tots batejats
Classificació
[editar | editar còdic]És una de les llengües pijor documentades d'Amèrica del Sur, i podria tractar-se d'una llengua aïllada[6] o tal volta està relacionat en el sapé o caliana.
Els vocabularis arreplegats no permeten assegurar cap relació en les llengües veïnes.[7] En particular no existix evidència sòlida en favor de l'hipòtesis arutani-sapé.[8] L'únic motiu per a incloure dita família, és que les dos són llengües residuals veïnes i no relacionades en atres famílies,[9] lo que ha dut a conjeturar que pogueren ser llengües supervivents d'una família preexistente abans de l'expansió d'atres famílies més difoses en la regió.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fins a la data s'han publicat llistes breus de vocabulari i algunes frases,[10] es coneix una llista de vocabulari no publicada,[11] i alguns anàlisis gramaticals.[12] Ernest Migliazza ha estat revisant les notes de camp dels anys 1960 per a publicar el material disponible. Ademés existix un extens estudi etnogràfic de Coppens (1983).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Koch-Grünberg, 1922, p. 226
- ↑ Koch-Grünberg, 1913, pp. 455–457
- ↑ Migliazza, 1978, pp: 135–136; cf. 1972, p. 20
- ↑ Mattei-Müller 2006; Amodio 2007
- ↑ Lewis 2009; Fabre 2005
- ↑ Harald Hammarström, 2010, manoa. hawaii. edu/bitstream/handle/10125/4478/hammarstrom. pdf "The status of the least documented language families in the world", In Language Documentation & Conservation, v 4, p. 183
- ↑ Loukotka 1968; Migliazza 1980, 1983, 1985
- ↑ Migliazza & Campbell, 1988
- ↑ Kaufman 1990:50; Lewis 2009
- ↑ Koch-Grünberg 1928; Matallana & Armellada 1943; Migliazza 1978, Perozo et al. 1978
- ↑ Coppens, 1976
- ↑ Migliazza, 1980, 1983, 1985
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma arutani» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.