Idioma cahuarano

La llengua cahuarana (també cridada cahuarano o moracano) pertany a la família záparo. Es troba en greu perill d'extinció, o tal volta completament extinta.

Es considera als cahuaranos descendents dels antics moracanos, que moraven en el curs mig del riu Nanay. Günter Tessmann [1930] va realisar una estimació de 1000 moracanos en 1925. Usant com a base de comparació el vocabulari arreplegat per Tessmann, Wise [1999] considera el cahuarano com un dialecte del iquito.

Distribució geogràfica

Els cahuaranos viuen en forma dispersa en les capçaleres del riu Nanay, província de Maynas, regió Loreto, Perú. El seu territori tradicional es trobava al noroest de l'actual ciutat d'Iquitos.

Número de parlants

Tant Solís [1987] com Gordon [2005] donen una sifra de 5 parlants en 1976. En l'actualitat, la llengua podria estar extinta, i tots els seus antics parlants haurien adoptat l'espanyol.

Bibliografia

• Fabre, Alain. Diccionari etnolingüístico i guia bibliogràfica dels pobles indígenes suramericans. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboració -- versió en llínea en https://web. archive. org/web/20110720194704/http://butler. cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/)
• Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas (EEUU).: SIL International, 2005. Versió en llínea: http://www. ethnologue. com/.
• Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multillingüisme i extinció de llengües». Amèrica Indígena 47/4. Mèxic: 1987.
• Tessmann, Günter. Die Indianer Nordost-Perus. Grundlegende Forschungen für eine systematische Kulturkunde. Hamburg: Friedrichsen, de Gruyter & Co, 1930.
• Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En R. M. W. Dixon & Alexandra I. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.