Anar al contingut

Idioma klamath-modoc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El klamath-modoc (també cridat simplement klamath i històricament lutuami) és un grup de llengües indígenes d'Amèrica que es va parlar en el llac Klamath en lo que actualment és l'ES d'Oregó i el N de Califòrnia. Va ser la llengua tradicionalment parlada per les tribus klamath i modoc, cada una de les quals parlava un dialecte d'esta llengua. A principis dels 80 només quedava un parlant d'esta llengua.[1]

Classificació

[editar | editar còdic]

Es considera que el klamath–modoc forma una unitat filogenético vàlida junt en atres llengües del grup penutio del replanell. Els defensors de l'hipòtesis penutia consideren que el penutio del replanell estaria a la seua volta relacionat en atres llengües penutíes encara que este últim parentesc és considerat dubtós.

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

Fonologia

[editar | editar còdic]

L'inventari consonàntic del klamath-modoc és el següent:

Bilabial Coronal Palatal Velar Uvular Glotal
Obstruent
no-cont.
simple p t k q
aspirada tʃʰ
eyectiva tʃʼ ʔ
Fricativa   s       h
Nassal sorda m n        
sonora        
laringalizada        
Aproximante sonora   l j w    
sorda   ȷ̊    
laringalizada      

Les obstruents en klamath-modoc, a excepció de /s/ i ʔ, apareixen en tripletas de no-aspirada/aspirada/eyectiva.[2] Les tripletas de sonorantes són respectivament: sonores, sordes i "laringalizades", llevat per /h/ i /ʔ/.[3]

La major part de les consonante pot ser geminades. La fricativa /s/ és una excepció en açò, i existix evidència que sugerix que açò és una conseqüència d'un canvi fonètic recent.[4] Albert Samuel Gatschet va registrar la geminada /sː/ a finals d'el XIX, encara que cap a 1960 M. A. R. Barker ho va registrar consistentemente com una no-geminada. Algun temps en acabant de que Gatschet registrara la llengua i ans que Baker fera lo mateix, va deure donar-se el canvi de desgeminación /sː/ > /s/

Gramàtica

[editar | editar còdic]

L'orde bàsic de paraules en klamath-modoc és molt lliure i està condicionat bàsicament per factors pragmàtics. No sembla senzill definir de manera clara un sintagma nominal i un subjecte. L'alineamiento morfosintàctic és de tipo nominatiu-acusatiu i existix un sistema de marcage de cas gramatical diferent per a adjectius i noms. Molts verps ademés requerixen un cas absolutiu. En el verp ademés existixen formes aplicatives i s'usen direccionals.[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]