Idioma maropa

El maropa, també conegut com reyesano, és la llengua nativa de la regió de Reis i Santa Rosa, en la província del General José Ballivián, en el departament del Beni, Bolívia (Guillaume, 2012).

Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el reyesano és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia, lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009 (com maropa).

Ubicació

Es troben localisats en la regió amazónica del Beni, principalment en el municio de Reis, en el departament del Beni. El seu territori és l'àrea urbana de Reis com moltes atres diverses comunitats rurals. Està entre les sabanes del Beni i els boscs amazónicos. La seua ubicació específica és:

• <mapframe latitude="-15.008464" longitude="-65.302734" zoom="2" width="309" height="232">

{

 "type": "FeatureCollection",
 "features": [
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {},
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [ -67.364402, -14.295056 ]
     }
   }
 ]

} </mapframe>Departament: Beni.

• Província: José Ballivián.
• Municipi: Reis (Bolívia).

S'ubiquen en el Noroest del departament del Beni, entre la zona de transició dels plans de Moxos i l'Amazònia.

14°17′38″S 67°20′11″O</noinclude>

Situació actual

El maropa és una llengua moribunda que conta tan sol en una dotzena de parlants, tots majors de 60 anys. Esta llengua és usada molt esporàdicament i en contexts molt restringits (Guillaume, 2012; Crevels i Muysken, 2009). Guillaume (2012) senyala que fins fa poc tant el grup ètnic com la llengua maropa eren desconeguts per al món exterior. Gràcies als treballs de recuperació i revitalisació del maropa, especialment els realisats pel professor Jesús Càceres Raldes, docent de l'Universitat de Reis, es coneix més d'esta llengua i s'han desenrollat nous proyectes per a formalisar la seua ensenyança.

Aspectes històrics

Com senyala Guillaume (2012), el maropa és la llengua que parlava la gent indígena de la missió jesuïta “Els Sants Reis”, fundada al voltant de l'any 1706 en la vora nort del riu Beni, a on ara es troba el poble de Sant Buenaventura. Esta missió és una de les últimes fundades pels jesuïtes en Bolívia i és la més alluntada a l'oest dels Plans de Mojos. A causa dels conflictes entre jesuïtes i franciscanos, la missió es va traslladar al costat dret del riu, a on ara està el poble de Reis. A raïl de l'expulsió dels jesuïtes en 1767, la missió va quedar mal gestionada i els grups indígenes es varen convertir en el blanc d'abusos i explotació, primer, per part de ganaders i despuix, a finals d'el XIX i començos d'el XX, per part de les companyies gomeras, lo que va dur inclús a la desaparició de grups ètnics sancers. En 1952, el sistema d'esclavitut va ser abolit en Bolívia. Les noves reformes educatives en aquell llavors buscaven integrar, a través de l'educació formal, la població indígena a la societat boliviana castellanohablante. A raïl d'això, els pares de família varen deixar de transmetre els seus idiomes natius, com a p. ej. el maropa, als seus chiquets. A partir de 1980, gràcies als moviments indígenes en Bolívia, la reforma agrària i educativa i els diversos treballs de recuperació i revitalisació del maropa, com aquells realisats pel professor Jesús Càceres Raldes, els maropa varen començar a reconéixer el valor de la seua cultura i idioma.

Classificació

El maropa pertany a la família tacana, aixina com l'araona, el cavineña, l'eixe ejja i el tacana (Key 1968; Girard 1971; Key et al. 1992). Dins de la família tacana, Girard (1971: 41-48) propon classificar el maropa dins del tronc “takanik”, junt en el araona i el tacana.

Esbós gramatical

Fonologia

El maropa presenta 18 fonema consonàntics, com s'observa en el quadro 1. La realisació fonètica de cada fonema apareix representada entre corchetes, seguint l'Alfabet Fonètic Internacional (Guillaume, 2012).

Quadro 1: Consonante maropas

	Bilabials	Linguo-dental	Alveolars	Retroflejas	Alveo-palatals	Velares	Glotal
Oclusivas
Sordes	p		t	ts [tʂ]	ch [tɕ]	k kw [kw]
Sonores	b [mb/b]			dz [ndʐ/dʐ]
Fricatives
Sordes			s		sh [ɕ]		j [h]
Sonores		d [ð]
Vibrant			r [ɾ]
Lateral			l
Nassals	m		n
Semivocals	w [w/ß]				i [j]

De la mateixa manera que totes les llengües tacanas, el maropa presenta quatre fonema vocàlics, com s'observa en el quadro 2 (Guillaume, 2012).

Quadro 2: Fonema vocàlics del maropa

	Anterior	Central	Posterior
Alta	i[i/j]		o [ʊ/o]
Mija	i [i/ɛ]
Baixa		a

Classes de paraules

D'acort a criteris semàntics, morfològics i sintàctics, les paraules del maropa es poden classificar en 12 classes, com es mostra en el quadro 3 (Guillaume, 2012):

Quadro 3: Classes de paraules maropas

Classe	Eixemple
Verps	-maneme- ‘matar’, -ba- ‘vore’
Noms	anu ‘dòna, yaya’, matuda ‘fardacho’
Adjectius	ai- ‘gran’, dai- ‘bo’
Número	kwana 'PL', ej. wabu kwana 'chanchos (de tropa)'
Quantificadors	pebi ‘un', dzueji ‘molt’
Demostratius	iye ‘est’, ichu ‘aquell’
Pronoms	eme ‘yo’, tuwe ‘ell’
Interrogatius	aise ‘quí’, piadu ‘on’
Posposiciones	=du ‘LOC’, =dona ‘GEN’
Paraules temporals i de localisació	puisa ‘abans’, ebakwedu ‘dalt’
Partícules	chamakani ‘al fi’, seupuadu ‘de sobte’
Conjuncions	tupebe ‘despuix’, chasumasa ‘més tarde’
Interjeccions i onomatopeyes	jera ‘el parlant pensa que és alguna cosa difícil’,

• Sobre els verps, en el maropa es distinguixen dos classes: els verps flexivos, aquells que poden dur afijos, com a p. ej. -dzajaja- ‘caure’ en (1a), i els verps no flexivos, aquells que mai duen afijos i, per lo tant, requerixen de l'us d'un verp auxiliar per a tal fi, com a p. ej. tsine ‘fer festa' en (1b). A la seua volta, els verps flexivo i no flexivos poden dividir-se en verps transitius, aquells que requerixen de dos arguments, agent i pacient, com a p. ej. -maneme- ‘matar’, i intransitius, aquells que controlen només un argument, com a p. ej. -dzajaja- ‘caure’.

(1a)	I-dzajaja	et	ichu	punawe	ta	i-bakwa	janana=neje.
	FUT-caure	SEP	aquell	senyoreta	3SG. GEN	PFN-crío	chiquet=TORRE
	‘Es va a caure eixa senyoreta en el seu fill.’ (Guillaume, 2012)

(1b)	Tsine =pa	et	i-pu-ta-(a)ni.
	fer. festa=RPT	SEP	IPFV2-ser-S3PL-IPFV2
	‘Estan fent festa.’ (Guillaume, 2012)

• Aixina com en totes les llengües tacanas, en el maropa molts dels noms que es referixen a parts del cos o de plantes (o de vàries entitats) sempre prenen un prefix i-, com a p. ej. i-biti ‘pell, cuiro, clafoll’, i-kwena ‘full’, etc. En esta llengua, es distinguixen llavors dos tipos de sustantius o noms: els i- noms, aquells que duen el prefix -i i els noms independents, aquells que no duen dit prefix.
• Sobre els adjectius, estos poden ser usats de manera atributiva, és dir, com modificadores d'un nom dins d'un grup nominal, com a p. ej. emasa ‘mal’ en (2a); o predicativa, és dir, com a complement del verp copulatiu -pu- ‘ser’ dins d'una clàusula copulativa, com a p. ej. tsetse-em ‘fort’ en (2b).

(2a)	K-i-ichadu	et	iye	anu	emasa.
	1PL-FUT-deixar	SEP	este	dòna	mal
	‘L'anem a deixar a esta dòna mala.’ (Guillaume, 2012)

(2b)	Tsetse-em	i-pu=be.
	fort-SFA	FUT-ser=PF
	‘(La yuca que he rayado) va estar forta.’(Guillaume, 2012)

• En el maropa, s'usa la paraula kwana com pluralizador, el qual es pospon a la paraula que modifica. Quan un grup nominal inclou tant la paraula plural com un adjectiu, la paraula plural ve primer i l'adjectiu segon, com s'observa en (3).

(3)	A-jemi-ta(-a)=be	et	dzueji	akwi	kwana	lulu-em
	PAS-traure-A3-PAS=PF	SEP	molt	pal	plural	llarc-SFA
	‘Va traure varis pals llarcs.’(Guillaume, 2012)

• Com s'observa en el quadro 4, en el maropa es distinguixen dos tipos de demostratius: els demostratius nominals, aquells que s'usen com modificadores d'un nom dins d'un grup nominal, i el demostratiu per a apuntar iyaa, que s'usa per a presentar/introduir una persona, animal o cosa en el discurs, aixina com en castellà quan un diu ‘ací hi ha X’.

Quadro 4: Demostratius maropas

	Demostratius nominals	Demostratius per a apuntar
Major proximitat	iye ‘este’	iyaa ‘hi ha ací/ahí/allí’
Menor proximitat	tuwe ‘eixe’
Lluntea	ichu ‘aquell’

• Sobre els pronoms, el maropa presenta una única classe de pronoms (quadro 5) per a reemplaçar noms independentment que ocupen els rols de subjecte, agent o pacient, o noms que funcionen com a argument de les posposiciones =neje ‘TORRE’, pedu ‘LOC. GNL’ i buja ‘SMLR'.

Quadro 5: Pronoms independents

Persona	Singular	Plural
1	eme	ekama
2	el meu(w)i	mika(we)
3	la teua(w)i	tuna(we)

El maropa presenta, ademés, una classe específica de pronoms per a la funció genitiu i una classe de pronoms possessius/benefactius, com s'observa en els quadros 6 i 7 respectivament.

Quadro 6: Pronoms genitiu

Persona	Singular	Plural
1	ki (ke)	eka(dona)
2	el meu	mika
3	ta	tuna(dona)

Quadro 7: Pronoms possessius/benefactius

Persona	Singular	Plural
1	keje	ekadama
2	mijewe	mikadawe
3	tudawe	tunadawe

• El maropa presenta un conjunt de posposiciones que indiquen el paper que juguen els grups nominals (com a p. ej. posesor, lloc, temps, acompanyant, instrument, recipient, etc.). En (4), per eixemple, la posposición =du ‘LOC’ indica que ke et ‘la meua chaco’ juga el paper de lloc:

(4)	Baudza=chenu	m-a-puti-a	et	ke	et=du.
	ahir=EMP	1SG-PAS-anar-PAS	SEP	1SG. GEN	chaco=LOC
	‘Ahir pobre vaig ser al meu chaco.’(Guillaume, 2012)

• El maropa presenta, ademés, un conjunt de partícules, utilisades per a expressar varis tipos d'informació a nivell de l'oració, com a p. ej. informació de tipo aspectual (ej. chamakani ‘al fi’), informació sobre el nivell de certea (ej. seupuadu ‘de sobte’), etc. Segons la seua posició en l'oració, les partícules es poden classificar de la següent manera: partícules independents, aquelles que no gogen d'una posició fixa en la clàusula, com a p. ej. chamakani ‘al fi’ en (5); partícules de primera posició, aquelles que s'ubiquen sempre al principi de l'oració; partícules de segona posició, aquelles que sempre seguixen la primera paraula o frase de l'oració; partícules prepuestas, aquelles que s'anteponen a les paraules que modifiquen; partícules pospostes, aquelles que es posponen a les paraules que modifiquen; i partícules separadoras, aquelles que es coloquen opcionalmente entre paraules o sintagma com a delimitadors de constituents sintàctics.

(5a)	Chamakani	et	m-a-ipia(-a)=be	et	ki	machitu.
	al. fi	SEP	1SG-PAS-acordar-se-PAS=PF	SEP	1SG. GEN	machet
	‘Ya a l'últim em vaig acordar del meu machet.’(Guillaume, 2012)

(5b)	K-a-ina(-a)	chamakani	et	noviyo.
	1PL-PAS-agarrar-PAS	al. fi	SEP	novillo
	‘Ho vàrem agarrar en seguida el novillo.’(Guillaume, 2012)

Clàusules

Guillaume (2012) distinguix dos tipos de clàusules: les clàusules independents, que poden ser, a la seua volta, verbals o copulares, com es mostra en (6) i (7) respectivament, i les clàusules depenents, que poden ser clàusules de meta marcades pel sufix -pu(ji) i clàusules condicionals marcades pel sufix -kwatse, com es mostra en (8) i (9) respectivament. Per a expressar atres tipos de relacions (temporal, relativa, etc.), l'idioma combina entre sí clàusules que morfosintácticamente són independents, pero que cauen dins del mateix contorn entonacional que la clàusula independent principal.

(6)	M-i-puti	et	ki	etai=du
	1SG-FUT-anar	SEP	1SG. GEN	casa=LOC
	‘Yo vaig a anar a la meua casa.’(Guillaume, 2012)

(7)	Tuwe	et	sòrt-ji	a-pu-a.
	3SG	SEP	sòrt-EN	PAS-ser-PAS
	‘Ell no més va tindre sòrt (lit. va estar en sòrt).’(Guillaume, 2012)

(8)	M-a-kwasa(-a)=be	et	shita	m-i-teri-puji	et	ki	trapichi=du
	1SG-PAS-tallar-PAS=PF	SEP	canya	1SG-IPFV-moldre-META	SEP	1SG. GEN	trapiche=LOC
	‘Vaig tallar ya canya per a moldre-la en el trapiche.’(Guillaume, 2012)

(9)	M-i-ina-ta-kwatse	m-a-dza-ta(-a)	et	puisa	et	anava
	1SG-IPFV-agarrar-A3-COND	1SG-PAS-menjar-A3-PAS	SEP	abans	SEP	tigre
	‘Si m'haguera agarrat, ya m'hauria menjat el tigre.’(Guillaume, 2012)

Bibliografia

• Crevels, Mily i Muysken, Pieter (2009). Llengües de Bolívia: presentació i antecedents. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 13-26. La Pau: Plural editors.
• Girard, Víctor (1971). Proto-Takanan Phonology [University of Califòrnia Publications in Linguistics, 70]. Berkeley/els Àngeles: University of Califòrnia Press.
• Guillaume, Antoine (2012). Maropa (reyesano). En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom II Amazonía, 191-229. La Pau: Plural editors. (en prensa)

Enllaços externs

• ru. nl/lenguassp/ Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega) ru. nl/lenguassp/ archivat en Wayback Machine.
• endangeredlanguages. com/lang/2759 Proyecte Idiomes en perill d'extinció - Reyesano