Idioma millcayac

Millcayac era una de les dos llengües huarpes conegudes. Era originària del territori que posteriorment correspondria a la Província de Que el seu en Argentina, pero els seus parlants varen ser desplaçats a la força pels espanyols cap a Santiago de Chile a finals d'el XVI o es varen ocultar en zones remotes. Luis de Valdivia va publicar en 1607 una gramàtica, vocabulari i texts religiosos en conjunt en els de l'atra llengua huarpe, l'allentiac. El millcayac va deixar d'usar-se per la mort de molts dels seus parlants i per l'adopció del castellà per part dels sobreviviente.

El treball de Valdivia és l'únic document conegut en millcayac i va permanéixer perdut per uns tres sigles. Des de la década de 1910 es coneixia un breu fragment de l'obra gràcies a una troballa que va fer José Toribio Medina, pero el restant del document va estar perdut fins que Fernando Márquez Miranda ho va trobar en el Cuzco en 1942. A mitan de la década de 2010 Nataly Cancino va trobar en la Biblioteca Casanatense de Roma un atre eixemplar que conté juntes les obres en allentiac i millcayac. Per la seua banda, J. Bárcena va trobar novament l'eixemplar del Cuzco en una atra ubicació i va publicar una reproducció fotogràfica en 2011.