Idioma pijao
El pijao, coyaima o natagaima és una llengua indígena parlada pels pijaos de la vall del riu Magdalena, en Colòmbia. Actualment la llengua sembla estar extinta encara que en 1943 es varen trobar alguns parlants en els municipis d'Ortega, Coyaima i Natagaima.[1]
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Història de la llengua
[editar | editar còdic]Els pijaos són coneguts des d'el XVI. A principis d'el XVII varen destruir un assentament colonial anterior a l'assentament de Natagaima. Els pijaos eren una de les ètnia més belicosas del entanque del Magdalena: varen opondre una gran resistència a l'alvanç dels pobles chibchas, i varen frenar l'expansió d'estos cap a l'oest. Els pijaos també varen opondre una feroç resistència a la colonisació europea, i a principis d'el XVII varen portar a terme una rebelió a gran escala que va destruir varis assentaments colonials.[2]
Us i distribució
[editar | editar còdic]En 1943, Alicia i Gerardo Reichel-Dolmatoff varen trobar encara alguns parlants de la llegua pijao,[3] i Roberto Pineda Giraldo i Milcíades Chaves varen arreplegar algunes llistes de vocabulari en el municipi d'Ortega.[4] No obstant, es considera que actualment la llengua està completament extinta, encara que no el poble pijao.[1]
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Classificació
[editar | editar còdic]Rivet (1934) basant-se en senyes proporcionades pels cronistes conjeturó que algunes llengües de l'est de Colòmbia com el opoón-carare, el pijao, el panche, el Muzo, el pantágora i el va chocar podrien estar relacionats en les llengües caribes, encara que el mateix autor va senyalar que dit parentesc no estava provat. Rivet va considerar que estes cinc llengües podrien formar una branca del Carib. Ademés va trobar bona part de la toponímia de la regió pijao inclou el sufix caribe ima: Coyaima, Natagaima, Combeima, Tolima, Tocaima, Anolaima.[5] Č. Loukotka (1968), encara considerant possible el parentesc en el Carib no va vore raons per a considerar que estes cinc llengües formaren una branca del mateix.[6]
M. Durbin i H. Seijas varen examinar l'evidència disponible, bàsicament llestes breus de vocabulari, i varen trobar que no existix massa semblat entre el pijao i les llengües caribes. De les 33 paraules i expressions conegudes del pijao, només unes sèt mostren alguna semblança residual en les llengües caribes. El terme pijao per a 'aigua' tána, es diferencia molta del terme Carib oriental per a 'aigua' kuna (trobant-se en el restant del Carib du- o el teu- en posició inicial en el terme per a 'aigua'). Les poques similituts en el Carib es troben especialment en l'opon-carare, llengua veïna, i en menor mida en el grup Carib hianacoto-umaua-carijona-guaque. Tant en opon-carare com en el grup hianacoto el terme per a 'pedra' és **tVhV, mentres que en el restant del Carib deriva de **tVpV, per lo que el terme pijao vaig tapar no sembla relacionat en les llengües caribes propenques. En muzo i colima es troba la forma tapa 'pedra', per lo que és raonable conjeturar que la forma pijao vaig tapar és un préstam lèxic.[7]
Simón, qui va recopilar breus vocabularis d'estes llengües, considerava que els pegats parlaven el mateix idioma que els pijaos.[2] No s'han detectat parentesc entre el pijao i atres llengües no classificades de la regió com el colima, el muzo i el pantágora ni en l'opon-carare classificat com caribe.[8]
Vocabulari[9]
[editar | editar còdic]- Aténkora - Cap
- Vaig amar - Arbre de nogal
- Akaya! - ¡Ai de mi!
- Yaki kandru - Tinc fam
- Tui! - ¡Bo! ¡Està be!
- Caique - Salutació
- Balonki - Ballar
- Aveki - Parlar
- Sumén - Beure
- Kajírre - Gos
- Alamán - Caimà
- Achu - Pedra de moldre
- Chíu - Dia
- Atiesia - Estrela gran
- Nasés - Casa
- Margure - Dòna
- Bota - Mare
- Oreme - Home
- Angola - Yaya
- Eme - Germà
- Erame - Germana
- Calina - Amic
- Nuhugi - Fòc
- Onto - Rojo
- Wiriwirini - jaguar
- Erename - Cap
- Duho - Captiu
- Anosia - Núvol
- Nanyanúa - Aigua corrent, riu
- Numbana - Lluna
- Lun - Ull
- Tinkí - Dent
- Choki - Anca
- Tetenki - Sens de dòna
- Anigo - Melic
- Lanki - Tambor
- Oleno - Orella
- Oliga - Genoll
- Pegil - Cama
- Tape - Pedra
- Omíaki - Full
- Tenú - Tabac, chicote
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Ministeri de Cultura. «mincultura. gov. co/areas/poblaciones/noticias/Documents/Caracterización%20del%20pueblo%20Piajo. pdf Coyaima Natagaima (Pijao), esperits que varen brotar de pedres en ànima d'indi». Consultat el 5 de març de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 Simón, Fra Pedro (1892). Notícies historials de les conquistes de Terra ferma en les Índies occidentals. Bogotà: Casa Editorial de Medardo Rivas.
- ↑ Reichel-Dolmatoff, Alicia i Gerardo (1944) "Grups sanguíneus entre els indis pijaos del Tolima"; Revista de l'Institut Etnològic Nacional 1(1): 507-525 (507).
- ↑ Pineda Giraldo, Roberto i Milciades Chaves (1943) "Vocabulari arreplegat en la regió de la Cordillera de Calarma, Municipalitat d'Ortega (Tolima)", archius del professor Paul Rivet, París.
- ↑ Rivet, Paul (1943) "L'influència Karib en Colòmbia"; Revista de l'Institut Etnologic Nacional 1(1a): 55-93.
- ↑ Loukotka, Čestmír (1968) Classification of South American Indian languages. els Angeles: Latin American Center, University of Califòrnia.
- ↑ Durbin, Marshall and Haydée Seijas (1973). "A Note on Panche, Pijao, Pantagora (Palenque), Colima and Muzo"; International Journal of American Linguistics 39(1): 47-51.
- ↑ Ortiz, Sergio Elías (1965) "Llengües i dialectes indígenes de Colòmbia", Història extensa de Colòmbia Volum 1 "Prehistòria", tom 3: 230.
- ↑ Ramírez Sendoya (1952). Diccionari indi del gran Tolima.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma pijao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.