Idioma sicano
La llengua sicana és una llengua extinta parlada pel poble dels sicanos en Sicília durant el primer mileni a. C..
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]El sicano es parlava en l'illa de Sicília. Encara que inicialment s'estenia per tota l'illa, despuix de l'arribada dels sículos es va llimitar a la zona de Sicília compresa entre Himera i Halykos, que va constituir la Sicania clàssica.[1]
Corpus d'inscripcions sicanas
[editar | editar còdic]Pertanyen a la llengua sicana uns grafits trobats en la montanya de Març, en el territori de Piazza Armerina, i algunes tablillas, a voltes en caràcters grecs, trobades en el restant de la zona sicana, entre elles la de la montanya dels Cavalls (identificada en l'antiga Hipana), en el territori de Prizzi.[2]
En total, els texts sicanos són solament sis: quart texts breus i de certa extensió trobats en la montanya de Març, entre els que es troba una inscripció en un ánfora en decoració geomètrica.[3]
Història
[editar | editar còdic]S'han trobat algunes inscripcions breus en llengua sicana que utilisen l'alfabet grec. A excepció dels noms, no s'han traduït i la llengua no està classificada per falta de senyes. Sufixos recurrents com -ina, -ana, -llaura, -ssus i -ssa es troben a sovint en els topònims sicanos (p. eix., Camarina, Telmissus i Cimissa), lo que els convertix en un bon punt de partida per a identificar les ciutats sicanas. A la tendència de considerar sicano tot lo que es mostra clarament com preindoeuropeo s'opon l'hipòtesis de que els sicanos representaren una capa d'invasores indoeuropeos més recents que els sículos.[4][5]
La tesis segons la qual la toponímia indicaria certa conexió entre els sicanos i els ligures (per eixemple, a Segesta correspondria Segesta Tigulliorum, l'actual Sestri Llevant; a Erice, el portus Erycis ligure, Lerici; a Entella, el riu homònim de Ligúria)[6] seria prou dèbil, ya que les correspondències propostes podrien explicar-se d'una atra manera i no aportarien res sobre la llengua sicana ni sobre la seua possible relació en el ligur.[7]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Anello, 2005, 150.
- ↑ Gabba-Vallet, 1980, 44.
- ↑ De Simone, 1999, 501.
- ↑ Varvaro, 1981, 23.
- ↑ Tribulato, Olga (2012). Language and Linguistic Contact in Ancient Sicily, Cambridge University Press, pp. 165-166. ISBN 9781139851930.
- ↑ Varvaro, 1981, 24.
- ↑ Varvaro, 1981, 24: «Per una atra part, ya Schmoll (1958, pp. 50-1) senyalava que el port d'Erice, en Ligúria —prop del com es troba Portovenere, topònim d'orige antic (Schmoll 1961, p. 113), demostrarà, en tot cas, el cult a Venus Ericina també en les costes liguras, i Alessio (1970, pp. 71-2) deriva el nom de Lérici del llatí īlex o ēlex «carrasca». Per una atra part, els noms d'Erice i Segesta, ciutats elimas, no sicanas, tampoc podrien dir molt sobre la llengua dels sicanos».
Referències
[editar | editar còdic]- Atti del convegno vaig donar studi el seu Diodoro Siculo i la Sicília indigena.(2005)
- 150-157.
- Kokalos.Kokalos.XXXIX-XL(1993-1994)
- 695-712.
- Annali della Scuola Normale Superiore vaig donar Chafa, Classe vaig donar Lettere i Filosofia: Quaderni.(1999)
- 499-507.
- Società editrice Storia vaig donar Napoli, del Mezzogiorno continentale i della Sicília.
- Sellerio editore.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma sicano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.