Igarapé

]]

Igarapé.

Igarapé en el parc nacional dona Chapada dones Taules, en el estat de Maranhão.

Un igarapé (que en portugués significa corrent, i que prové de igara, que significa embarcació excavada en el tronc d'un arbre, i pé, que significa camí), en térmens geogràfics, s'aplica als menuts rius que corren entre illes, ya siguen de primer o segon orde, estrets braços o canals existents en gran número en la conca Amazónica. Es caracterisen per la seua poca profunditat i per discórrer casi en l'interior del bosc.

La paraula en Brasil va ser adoptada a partir del nheengatu, l'idioma original dels tupí-guaraní. La majoria dels igarapés té les aigües obscures, similars a les del riu Negre, un dels principals afluents del ric Amazones, transportant pocs sediment.

Són navegables per menudes embarcacions i canoas, i eixerciten un important paper com a mig de transport i comunicació.

En Brasil, varis municipis utilisen este terme en el seu nom, com Igarapé-Açu i Igarapé-Mirim (en Pará), Igarapé do Meio i Igarapé Gran (en Maranhão), i Igarapé (en Mines Gerais).

En atres àrees geogràfiques s'apliquen a algunes forcalls de rius semblants veus anàlogues, com els bayous —usats en el Mississipi— i els khlong —usats en la planura central de Tailàndia, en canals formats pels rius Chao Phraya, Ta Chin i Mae Klong—.