Iglésia de La nostra Senyora de l'Ascensió (Lucena del Cid)

La iglésia parroquial de La nostra Senyora de l'Ascensió en Lucena del Cid (Província de Castelló, Espanya). És una obra de principis d'el XVIII, començant la seua construcció en 1715 i consagrant-se al cult en 1739. La totalitat de la construcció és deguda al mestre Pedro Gonell.

Té una àmplia frontera en tres portes, la central, monumental i coronada per tres hornacinas a on s'ubiquen, a dreta i esquerra, els patrons de la Vila, Sant Miguel Arcàngel i Sant Hermolao, i en el centre la Verge de l'Asunción (Mare de Deu d'Agost) titular del temple. Està arrematada per un frontón de barroques curves.

Erro al crear miniatura:

Campanar

Cada una de les portes conduïx a una nau. La central és d'orde corintio recolzada en dos órdens de sis columnes en les que estreben arcs sajones. De les seues impostes ixen els arcs romànics que donen pas a les huit capelles que componen les dos naus menors.

El seu altar major, dedicat a la Verge de l'Asunción, era obra dels Germans Ochando i va ser destruït, casi en la seua totalitat, en 1936. Testics del seu magnificencia són la "Gloria" d'el testero i els balconcillos de l'orgue, recamados en símbols eucarísticos, que encara perduren.

Aprofitant el desnivell del terreny posseïx un hemiespeos, en part cripta d'enterrament, al que s'accedix per la pina escala que naix una miqueta abans de la travessia, en el centre de la nau principal. En l'actualitat és sèu d'un museu d'orfebreria.

En un cos adossat al temple, pero de construcció posterior -uns vint anys- es troba la capella de la Comunió, del mateix orde arquitectònic que l'obra principal.