Iglésia de La nostra Senyora del Carmen (Alacant)

La iglésia de La nostra Senyora del Carmen està situada en l'avinguda dels Eixèrcits Espanyols del barri d'alacantí de Verge del Carmen (Espanya). Va ser construïda en 1959 en proyecte de l'arquitecte Francisco Muñoz Llorens.

L'antiga Barriada Francisco Franco, popularment Les Mil Vivendes, de 1956, recau a la carretera de Villafranqueza i és la primera actuació residencial pública de la posguerra, que realisada en el sector nort de creiximent d'Alacant, es troba despenjada del caixco urbà, de manera que la comunicació en el conjunt de la ciutat era molt precària, lo que feya a este barri funcionar de manera molt precària en el restant de la ciutat d'Alacant.

Hui, el barri original ha segut demolit i substituït per nova edificació, ya que el conjunt edificat inicialment estava en molt mal estat de conservació, sent este edifici l'únic que ha sobrevixcut de la barriada que va passar a dur el nom de la Verge del Carmen, advocación de la seua iglésia.

La seua situació urbanística és de gran rellevància, perque va ocupar el lloc central de tota l'actuació i és, per tant, l'espai més accessible. No obstant, en relació en esta posició, sembla que esta menuda iglésia no volguera prendre protagonisme urbà, per a quedar configurada com una construcció de caràcter rural.

Descripció

La seua planta és trapezoidal i del costat menor, el del presbiteri, ixen sengles ales que contenen els locals parroquials anexos a la nau. La forma de trapezi al que s'accedix pel costat major, accentua l'efecte d'espacialidad i de profunditat, lo que se nos mostra com un recurs de l'arquitectura barroca que, no obstant, no es manifesta en cap dels signes d'este edifici que busca molt més la seua identificació en l'arquitectura rural, com en la forma en que la coberta baixa cap a l'atri d'entrada, en l'utilisació de la rajola i els revestiment pintats de blanc, en la forma d'interpretar el claroscuro i els murs nets sense la presència d'aditamentos que enterbolixquen la neteja i simplicitat de la construcció, de la que es pretén traure tota la seua capacitat expressiva.

Referències

VV. AA. ( Vicente Colomer Sendra ) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4