Iglésia de La nostra Senyora dels Desamparats i Sant Isidro

Erro al crear miniatura:

Iglésia de La nostra Senyora dels Desamparats i Sant Isidro

La iglésia de la Verge dels Desamparats i Sant Isidro Labrador, també coneguda com a ermita del Camí Vell de Torrent o iglésia de Sant Isidro del Camí Vell de Torrent, es troba en el barri de Sant Isidro, que forma part del districte de Patraix (Valéncia).

Història

L'orige del barri de Sant Isidro comença en la construcció de l'iglésia que es va alçar sobre un camp de faves en 1902 en l'horta de Safranar. Va ser dissenyada per l'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón baix l'encàrrec del arcipreste de Torrent, Salvador Muñoz Álvarez. Els terrenys eren propietat del arcipreste, qui els va entregar i va sufragar l'obra, baix la condició de que anara dedicat el temple a Sant Isidro Labrador, fent honor al nom del seu pare. En principi era una ermita depenent de la parròquia de Sant Nicolás de Patraix. En 1954 l'ermita va ser elevada a l'iglésia parroquial i en 1960 s'afegiria la advocación de la Verge dels Desamparats.

La riada de 1957 va supondre un punt i aparte sobre la vida del barri de la ciutat. En la década de 1960, el Pla Sur, en la construcció del nou caixer del riu Turia, va trencar l'espai huertano ocupant 500 hectàrees de sol agrícola en una infraestructura llineal que va dividir l'horta en dos i va comportar la reestructuració de séquies i infraestructures de comunicació, condenant a la desaparició a les terres d'us agrícola encara existents entre el nou caixer i la ciutat. Ademés, la construcció d'una llínea de tren va dividir el barri en dos, trencant en el seu creiximent cap al sur.

No va ser fins a 1970 quan es va construir el primer edifici del carrer dels Gremis i Campos Crespo, ampliant els llímits de la ciutat en integrar les menudes localitats de la seua entorn canviant, aixina l'horta de Sant Isidro per a sempre, encara que mantenint el seu alqueria datada d'el XVII, la alqueria dels Frares.

En el 2002 l'Ajuntament de Valéncia portaria a terme la protecció de tots els núcleus històrics de l'àrea metropolitana de Valéncia incloent al barri de Sant Isidro en el catàlec de Bens i Espais Protegits, pero la seua horta encara quedaria i quedarà atrapada baix els llímits de la ciutat.

Estructura del temple

Erro al crear miniatura:

Ceràmica commemorativa

Joaquín María Arnau Miramón va ser l'arquitecte que va dissenyar esta iglésia per encàrrec del arcipreste Salvador Muñoz Álvarez en honor al seu pare, Isidro Muñoz. S'alça sobre les terres heretades de Muñoz Álvarez. En un inici va tindre la categoria d'ermita depenent de l'iglésia de Sant Nicolás del barri de Patraix i ya en 1954 va obtindre la categoria d'iglésia parroquial afegint en els 60 la titulació actual, Iglésia de la Verge dels Desamparats i Sant Isidro Labrador. Es va colocar en 1998 una làpida de marbre que senyala, en el centre de la nau que se situa en frente de la capella major, a on descansava el cos del arcipreste.

Fent un anàlisis formal del temple, s'observa que és de planta rectangular d'una única nau en capelles laterals situades entre els contraforts. La seua frontera es forma per la porta d'entrada en un arc de mig punt emmarcat per un frontón, damunt d'est hi ha un óculo que és cobert per un arc de mig punt cego que a la seua volta és arrematat per un atre frontón triangular de forma hastial. Just en el vèrtiç se situa una escultura del Sagrat Cor de Jesús. En l'interior, la coberta es forma en una volta de canó, el presbiteri és per la seua banda pentagonal tancant-se en una volta de quarto d'esfera.

L'iglésia posseïx una torre quadrangular en la capçalera d'esta que s'eleva en dos cossos arrematats en els cantons del terrat en quatre obeliscs de pedra sumat a un edículo. La torre funciona a modo de campanar i alberga tres campanes: Sant Josep (1905), Sant Isidro (1955) i una de campanes de menor tamany i la més antiga (1767) extreta de la alqueria de Burguet.

Les capelles de l'interior estan dedicades a Santa Rita de Casia, a San Antonio Abad i al Santíssim Crist de la Fe. La devoció a este Crist té antiga raigambre en el barri, puix es remonta a 1675, quan els monges dominicos del convent Sant Dumenge de la ciutat de Valéncia, varen regalar una image de Crist als huertanos de Safranar. Dita image va quedar custodiada en la alqueria de Burguet, a on hi havia una menuda ermita. L'image va ser destruïda en la guerra civil sent l'actual una còpia de l'original.

En frente de l'iglésia es troba una creu de ferro forjat que era la que en orige delimitava la ciutat en el camí vell de Torrent, cap al sur. La seua existència consta des de 1556, pero va ser destruïda i reconstruïda en diferents situacions, com durant la guerra civil espanyola. En la construcció del Pla Sur (1966) va ser de nou derribada, i va passar de la vora del camí a la seua ubicació actual. La creu actual va ser alçada en 1975 i sufragada per la comissió de festes del Santíssim Crist de la Fe del propi barri de Sant Isidro. És de ferro forjat i homenaja a les creus desaparegudes, ademés, conté una menuda placa en la seua data d'erecció i el mecenage. Encara que es troba front al temple, la seua existència no estava relacionada en orige en el mateix.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de La nostra Senyora dels Desamparats i Sant Isidro.