Iglésia de Sant Agustín (Manila)

Iglésia de Sant Agustín (Manila)

Archiu:San Agustin 1.PHI

Interior de l'iglésia de Sant Agustín.

La iglésia de Sant Agustín és una iglésia catòlica situada dins de les muralles històriques de la ciutat de Manila, en la zona denominada Intramuros. Finalisada en 1607 es tracta de l'iglésia més antiga existent en Filipines. Cap atre edifici més antic que l'iglésia ha sobrevixcut.

En 1976 el govern de Filipines ho va declarar Monument Històric.

En 1993 l'iglésia va ser inclosa junt en atres tres construïdes durant el periodo colonial espanyol en la llista del Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Història

L'estructura actual és el tercer edifici agustino construït en el mateix solar. La primera iglésia de Sant Agustín construïda en el solar va ser la primera iglésia construïda pels espanyols en l'illa de Luzon. Edificada en bambú i nipa va ser conclosa en 1571 sent destruïda per un incendi en decembre de 1574 durant l'invasió de Manila per les forces de Limahong. La segona iglésia en el mateix solar va ser feta de fusta. L'edifici va ser destruït en febrer de 1583 per un incendi iniciat per una vela situada sobre el fèretre del governador general de Filipines Gonzalo Ronquillo de Peñalosa.

Els agustinos varen decidir reconstruir l'iglésia usant pedra construint ademés un monasteri adjacent. En 1586 s'inicien les llabors de construcció en el disseny de Juan Macías.

L'estructura va ser construïda usant pedres d'atobó tallat procedents de Meycauayan, Binangonan i Sant Mateo (Rizal). Els treballs es varen desenrollar de forma llenta per la carència de fondos i materials, aixina com l'escassea d'artesans per a treballar la pedra. En 1604 el monasteri era ya operacional i el 19 de giner de 1607 l'iglésia va ser formalment inaugurada baix el nom de Sant Pablo de Manila. L'arquitecte Macías fallit durant la construcció de l'iglésia va ser nomenat oficialment constructor de l'iglésia. Tradicionalment s'ha vinculat l'edifici a l'arquitecte Juan Antonio d'Herrera, presunt familiar de l'arquitecte de l'Escorial, encara que açò s'ha desmentit recentment.

L'iglésia de Sant Agustín va ser saquejada per les forces britàniques en l'ocupació de Manila en 1762 durant la guerra dels Sèt Anys. Va soportar els importants terremots que varen sacsar Manila en 1645, 1754, 1852, 1863 i 1880. En 1854, l'iglésia va ser renovada baix la supervisió de l'arquitecte Luciano Oliverio. El 18 d'agost de 1898 va ser el lloc en a on el governador espanyol, el general Fermín Jáudenes, va preparar els térmens per a l'entrega de Manila als Estats Units d'Amèrica dins de la guerra Hispà-Nortamericana.

Durant l'ocupació japonesa durant la Segona Guerra Mundial, l'iglésia es va convertir en un camp de concentració per a presoners. En els últims dies de la Batalla de Manila centenars de residents i clercs de la zona de intramuros varen ser retinguts en l'iglésia pels soldats japonesos sent eixecutats molts d'ells durant les tres semanes de conflicte. L'iglésia va sobreviure al bombardeig de intramuros per les forces americanes i filipines sent destruïda solament el seu terrat, sent l'única de les sèt iglésies de la ciutat amurallada que es va mantindre en peu. El monasteri adjacent va ser destruït totalment sent reconstruït en els anys 70 com a museu conforme al disseny de l'arquitecte Ángel Nakpil.

Característiques

Porta ornamentada de l'iglésia de Sant Agustín.

L'iglésia de Sant Agustín medix 67,15 metros de llarc i 24,93 metros d'ample. La seua fundació elíptica ha permés que soporte els numerosos terremots que han destruït moltes atres iglésies de Manila. Es diu que el disseny va ser derivat de les iglésies agustinas construïdes en Mèxic, i casi és una còpia exacta de la catedral de Pobla en Pobla, Mèxic. La frontera és modesta i inclús criticada com «carint tolerància i encant», pero té apunts barrocs notables, especialment les talles adornades en les seues portes de fusta. El pati de l'iglésia està decorat en vàries escultures de granit mostrant lleons que havien segut esculpidas per habitants chinencs convertits al catolicisme.

L'interior de l'iglésia té forma de creu llatina. L'iglésia té 14 capelles laterals i un sostre pintat en la tècnica del trampantojo pintat en 1875 pels artistes italians César Alberoni i Juan Dibella. Dalt en la sala del cor es troben els assents talats a manno de el XVII en fusta de molave, una bella i dura fusta tropical. L'iglésia conté la tomba dels conquistadors espanyols Miguel López de Legazpi, Juan de Salcedo i Martín de Goiti, aixina com varis dels primers governadors i arquebisbes espanyols. Els seus ossos s'enterren en una cambra acorazar comunal prop de l'altar principal. El pintor Juan Lluna, i els estadistes Pedro Patern i Trinitat Pardo de Tavera estan entre els centenars de personages importants els restants dels quals es troben dins de l'iglésia.

En l'iglésia es troba l'image de La nostra Senyora de Consolació i Correja, la qual va ser coronada per la moradura arquebisbe Jaime Sense en 2000.

Bibliografia

• Layug, Benjamin Locsin (2007). A Tourist Guide to Notable Philippine Churches, Pasig City, Philippines: New Day Publishers, pp. 39–41. ISBN 971-8521-10-0.
• Aluit, Alfonso (1994). By Sword and Fire: The Destruction of Manila in World War II 3 February - 3 March 1945, Philippines: National Commission for Culture and the Arts, pp. 83–85. ISBN 971-8521-10-0.
• Torres (2005). Ciutat Murada: A Walk Through Historic Intramuros, Manila: Intramuros Administration & Vibal Publishing House, Inc., pp. 62–63. ISBN 971-07-2276-x.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Agustín (Manila).