Iglésia de Sant Martín en la paret (Praga)

Archiu:Church of saint Martin in the wall 2.jpg

Iglésia de Sant Martín en la paret (Praga)

La iglésia de Sant Martín en la paret és una iglésia gòtica en fonaments romànics, situada en la Ciutat vella de Praga, República Checa. Va ser construïda entre 1178 i 1187 en la localitat de Újezd, més vesprada coneguda com Újezd o svatého Martina. La paret sur de l'iglésia es va construir adjacent als murs de la Ciutat vella, d'ahí el nom complet de l'iglésia «en la paret»- L'iglésia pertany a l'Iglésia evangèlica dels germans checs.

El poblat en el que l'iglésia va ser construïda va dur abans de l'any 1178 el nom de Újezd que es va canviar despuix de 1187 al nom de Újezd de Sant Martín (Újezd svatého Martina). D'estos fets es juja que l'iglésia va ser construïda just entre estos anys quan el poblat era propietat d'un principat. El poble va passar com a propietat al Cabildo de Vyšehrad com a regal del rei Soběslav II.

Archiu:1 Kostel sv. Martina ve zdi (Staré Město) 13.JPG

L'iglésia de Sant Martín en la paret, Ciutat Vella, Praga

Història

L'iglésia de Sant Martín en la paret és d'estil gòtic (originalment iglésia romànica) i està situada en la Ciutat Vella en Praga. La seua construcció va escomençar en l'any 1178 i va terminar en l'aňo 1187 en Újezd que era un poblat antic llavors. L'estructura de l'iglésia des del costat de sur estava unida en la seua paret a la muralla d'un castell. La base original de l'iglésia tenia forma d'una sola nau i era pràcticament idèntica a la planta de la nau central de hui en una série d'elements arquitectònics romans. L'interior d'esta iglésia romànica estava provablement decorat en pintures murals. L'iglésia va ser dotada per mig d'una clau de la volta de dos camps de voltes en creu. Ademés va ser construïda d'un enmurado de pedres sellars en renglons.

Durant la construcció de la muralla de la Ciutat Vella en la década de 1230 XIII el poblat Újezd estava dividit en dos parts. En el territori de la Ciutat Nova posterior va permanéixer la seua part més gran, i la més menuda, inclús en l'iglésia, es va convertir en la Ciutat Vella. El mur de sur estava contigu a la paret posant fi a una necròpolis situada al sur d'ella. No es coneix el pas de la muralla en els voltants de l'iglésia ni el modo del seu enllaç. Tampoc s'han conservat chafades d'un enllaç en una galeria de la muralla. Va ser llavors quan va nàixer el renom “En la paret”. En el seu veïnat es trobava la porta d'entrada en la ciutat de Sant Martín. La parròquia pertanyia a unes circumferències més chicotetes i llavors pagava cinc voltes menys drets que tenia que pagar l'iglésia de Týn.

Reconstrucció gòtica

Les obres d'adaptació gòtica varen ser realisades despuix de 1350, durant el regnat de Carlos IV. L'altar va ser fundat en 1358. El nivell del sol va ser elevat, la nau va ser allargada en inserció d'un nou presbiteri recte tancat que va ser dotat d'un parell de finestres en la paret frontal com el primer presbiteri en el regne. El presbiteri va ser embovedado en una volta reticular sobre ménsulas i va ser proveït d'una coberta a doble pendent. En la paret del sur varen ser realisades unes finestres apuntades noves per mig de perforació en el mur. (No obstant, la seua forma actual és resultat d'una restauració de Hilbert). La nau va tornar a ser alçada i embovedada i també va ser construït un mur quadrat en la rinconada de suroest. Despuix va ser acabada la construcció d'una volta de forma irregular i una torre en un dels costats de l'iglésia abans de l'any 1358. El presbiteri va ser embovedado en una volta nervada en els anys 1360. Esta volta horcajada es considera una de les més antigues en el país. Les seues costelles creixen d'unes ménsulas piramidals en mascarones i en les claus colgantes es troben roses i estreles. El cor està girat en un rebanc del tipo d'ampit baix de les finestres. L'eliminació de la muralla prop de l'iglésia era una condició indispensable per a ampliació de l'edifici cap a l'est.

Jan de Hradec, un retor de Sant Martín i un seguidor de Jan Hus, va començar a servir en 1414 la comunió baix les dos espècies als creents en l'iglésia com un dels primers clercs. En l'any 1433 es va celebrar en l'iglésia el Concilie de Sant Martín dels husitas. Per tant, va estar defesa esta iglésia utraquista davant una destrossa o una pèrdua en els temps de la Sublevació Husita. L'aspecte actual del pla horisontal ho va obtindre l'iglésia durant unes adaptacions del gòtic tardà. La reconstrucció va ser portada a terme gradualment i va ser terminada en 1488 gràcies a la finançació de Viktorin Holas, un burgués utraquista. Va ser ell qui va instalar una galeria des de la seua casa fins a la tribuna de l'iglésia. Ademés varen ser construïdes dos naus laterals al costat de l'iglésia: la nau septentrional va obtindre tres camps de travessia en nervaduras i atres dos camps de travessia en nervaduras els va obtindre la nau meridional i aixina l'iglésia va adquirir el pla horisontal de hui. L'estil gòtic tardà és també característic per al pòrtic que dona des de la nau principal fins al cor situat en la nau lateral septentrional.

En l'any 1595 es va iniciar una colecta en fi d'obtindre diners per a reconstruir el temple. La restauració va ser realisada en l'any 1600. Llavors va ser construïda l'armadura de sostre, una tanca de cementeri i més vesprada un osario. L'iglésia va ser lluïda i el mestre Jan Kohoutek va pintar les parets. El pintor Jakub Slánský va completar la pintura per damunt del púlpit i Petr Smolík va escriure en les parets text d'una compactata. En 1611 va ser fundada en el costat sur la capella de Sant Rochus. En 1678 un incendi va afectar al barri de Sant Martín i al temple. Despuix de l'incendi la part superior de la torre va ser reconstruïda i en la part inferior va ser proveïda d'una sanga. L'iglésia va ser dotada d'una armadura de sostre nova i la Capella de Sant Eligio baix el oratorio va obtindre un sostre de voltons, que està ben conservat fins a l'actualitat.

Apanys barrocs

En 1779 va ser construït un portal barroc en el costat nort (que donava al carrer). Posteriorment les arquerías entre les naus varen ser escayolades en arcatifa. Poc despuix, en 1784 l'iglésia va ser tancada en un edicte imperial i despuix va ser venuda en tot el amoblado per parts en una subasta organisada el 29 d'agost de 1785. L'iglésia es va convertir successivament en una casa residencial i va ser dividida en dos plantes de les quals l'inferior contenia uns tendajos. (L'iglésia està representada en este estat en un model de Praga realisat per Langweil).

Reconstrucció en el XX

Va ser només en l'any 1904 quan el municipi de Praga va comprar l'iglésia i en 1905 Kamil Hilbert la va començar a reconstruir. En el pas de la restauració l'arquitecte va remoure la capella en el costat sur i va modificar la teulada de la torre. En 1909 va ser colocada en el mur septentrional del presbiteri una placa commemorativa de la família Brokof realisada per Josef Mařatka. Despuix de la Primera Guerra Mundial l'iglésia va recaure en l'Iglésia Evangèlica dels Germans Checs que va realisar una reconstrucció general.

Apariència romànica

L'iglésia de Sant Martín despertava atenció en la lliteratura sobretot despuix del descobriment del seu núcleu romànic durant una restauració que va ser realisada per Kamil Hilbert a principis de el XX. En l'any 1905 es va publicar un estudi detallat de J. Teige. Despuix es feyen intents de reconstruir la seua forma original. Birnbaum i Čarek imponien construcció d'unes torres bessones elevades dels espais laterals en la part oriental, mentres que Mencl s'inclinava més a una solució en dos matroneos en els racons de surest i de noreste en un accés a través d'unes branques d'escales en la gruixa de paret i ademés una sola torre en la part occidental de la nau i al fi esta teoria va ser àmpliament aprovada. Baix d'estos matroneos laterals varen ser oberts en proximitats d'un àbsit semicircular espais de chicotetes dimensions la funció de les quals no es coneix.

Líbal va rebujar l'existència d'una torre occidental advertint a estreba d'una tribuna. Dragoun va posar al descobert una mampostería de rajoles de l'espai lateral de surest, lo que va dur alguns coneiximents nous. El pla de la part oriental de l'iglésia era molt irregular llavors. La forma de l'iglésia medieval primerenca diferia notablement d'atres construccions de l'época.

Punts d'interés

La llegenda del chic petrificado

Una gàrgola en forma d'un chiquet chicotet situada en l'iglésia té que vore en una llegenda. Segons ella es trobava prop de l'iglésia una casa a la que es va traslladar una viuda. Com la seua situació econòmica va començar a deteriorar-se despuix d'un cert temps, va buscar una atra ocupació com sirvienta. Mentres ella estava en el treball, el seu fill feya travesuras. Una volta quan tornava del treball va vore una multitut de persones mirant dalt cap a la teulada de l'iglésia. Allí va avistar al seu fill trabucant corrent per damunt d'este edifici sagrat. Això la va enujar moltíssim, i aixina va cridar: “¡Qué incrédulo eres, que et quedares fet una pedra per este pecat!” Solament ho va contar, fins al fi la maldicció es va fer realitat. El chic ni tan sols va conseguir empinar-se transformant-se en l'instant encara en la llengua treta en una pedra.

Bibliografia

• TEIGE, Josef. Kostel sv. Martina Většího veu zdi na Starém Městě Pražském. Praha : Královské hlavní město, 1905.
• KOŠNÁŘ, Julius. Staropražské pověsti a legendy. Praha : Vincentinum, 1933.
• VLČEK, Pavel. Umělecké památky Prahy- Staré Město, Josefov. Praha : Acadèmia, 1996.
• LÍBAL, Dobroslav. Staré město pražské- architektonický, urbanistický vývoj. Praha : Lidové noviny, 1996.
• MERHAUTOVÁ, Anežka. Raně středověká architektura v Čechách. Praha : Acadèmia, 1971.
• ČAREK, Jiří. Kostel svatého Martina veu zdi. Praha : Výtvarný odbor Umělecké besedy, 1940.
• KALINA, Pavel. Praha 1310-1419. Kapitoly o vrcholné gotice. Praha : Libri, 2004.
• VARHANÍK, SOMMER. Stavební vývoj kostela sv. Martina veu zdi na Starém Městě pražském do doby předhusitské. Praha : Archaelogica Pragensia, 1984.
• MIKESKA, Pavel. Kostel sv. Martina Většího veu zdi na Starém Městě pražském. Praha, 2013 - Bakalářská práce UDKU KTF UK.