Iglésia de Sant Mauro i Sant Francisco
.jpg)
La Iglésia de Sant Mauro i Sant Francisco d'Alcoy (Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya) està ubicada en la plaça Ramón i Cajal número 6.
De llínea clasicista, va substituir a la primitiva iglésia, d'estil barroc valencià. En el seu interior es poden admirar alguns llenços del pintor alcoyà Fernando Cabrera Va cantar
Va ser saquejada i incendiada l'1 d'abril de 1936 de la mateixa manera que les iglésies alcoyanes de Santa María i Sant Agustín. Posteriorment seria derribada durant la guerra civil espanyola.[1]
És un temple reedificado a partir de l'any 1942 segons proyecte de l'arquitecte alcoyà César Cort Botí, encara que serà l'arquitecte Joaquín Aracil Aznar qui adaptarà el proyecte inicial i qui va dirigir les obres des de l'any 1943 fins a la finalisació de les obres en 1955. Va ser inaugurada en abril de 1956.[1][2]
En decembre de 2020, i en motiu de les celebracions de l'IV Centenari de l'elecció de Sant Mauro com a Patró d'Alcoy, es beneïxen i inauguren les escultures dels Sants titulars de la parròquia en les hornacinas de la seua frontera principal. Estes imàgens no varen ser realisades en el seu moment, sent possible la seua eixecució gràcies a un conveni firmat entre l'Associació de Sant Mauro i el Excmo. Ajuntament d'Alcoy. L'autor de les mateixes és l'escultor onubense Martín Lagares, i Monsenyor José Vilaplana Blasco les beneïx el dumenge 6 de decembre, festa commemorativa del Patró d'Alcoy Sant Mauro.
Museu
[editar | editar còdic]En el museu parroquial, que es troba junt a l'iglésia, es custodia una important colecció d'art religiós, entre la que destaquen vàries obres pictòriques, els ornaments llitúrgics i atres imàgens i objectes relacionats en el cult.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Vicedo Sanfelipe Remigio, Guia d'Alcoy, Alcoy; Imp. El Serpis, 1925.
- Jaén i Urban, Gaspar (1999). Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant (ed.). Guia d'arquitectura de la província d'Alacant (en castellà), pp. 19. ISBN 84-7784-353-8.
- Doménech Romá (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 236-278. ISBN 978-84-616-3156-8.
- Navarro Fortuño (2008). Història de la Real Parròquia de Sant Mauro i Sant Francisco (en castellà), Editorial Cultural i Espiritual Popular, pp. 286. ISBN 978-84-7050-976-6.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Doménech Romá (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 236-278. ISBN 978-84-616-3156-8.
- ↑ diarioinformacion. com/alcoy/2008/12/27/parroquia-colocara-esculturas-san-mauro-san-francisco-hornacinas-fachada/835244. html La parròquia colocarà escultures de Sant Mauro i Sant Francisco en les hornacinas de la frontera. Diari Informació. 27 de decembre de 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Mauro i Sant Francisco.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Mauro y San Francisco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.