Iglésia de Sant Nicolás (Malá Strana)
La Iglésia de Sant Nicolás ( Plantilla:Lang-cs) és una iglésia barroca en la Malá Strana de Praga. Va ser construïda entre 1704-1755 en el solar a on antigament s'alçava una iglésia gòtica de el XIII, també dedicada a Sant Nicolás . Ha segut descrita com el major eixemple del barroc praguense.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]L'iglésia gòtica original de Sant Nicolás, que datava de el XIII, es trobava en el lloc de l'iglésia actual. En algun moment despuix de 1620, va ser cedida als jesuïtes, i la parròquia es va traslladar a l'iglésia de Sant Václav. En 1628, varen obrir una escola primària i una escola secundària.[3]
En la segona mitat de el XVII els jesuïtes varen decidir construir una nova iglésia dissenyada per Giovanni Domenico Orsi. La Capella de Santa Bàrbara, que es va construir primer per a que es poguera celebrar la missa, proporciona una impressió parcial de l'apariència original planejada de l'iglésia. L'antiga Sant Nicolás va ser demolida i en 1673 es va colocar la primera pedra de la nova iglésia.[3] L'iglésia es va construir en dos etapes durant el XVIII. De 1703 a 1711 es varen construir la frontera oest, el cor i les capelles de Santa Bàrbara i Santa Ana.
El comte Wenceslaus Kolowrat-Liebsteinsky (1634 - 6 d'octubre de 1659) de la prominent Casa Checa de Kolowrat va ser el major mecenes de l'iglésia de Sant Nicolás. Donó tot el seu patrimoni per a la construcció de l'iglésia i els edificis adjacents en Praga, en Malá Strana.
Els nous plans incloïen un intrincado sistema geomètric de cilindres interconectados en una cúpula central sobre la travessia. La massiva nau en capelles laterals i una volta ondulada basada en un sistema de elipsoide que es creuen va ser aparentment construïda per Christoph Dientzenhofer.[3] Els pilars entre els amplis vans de l'arcada que sostenen el triforio estaven destinats a maximizar l'efecte dinàmic de l'iglésia. El cor i la seua característica cúpula de coure es varen construir entre 1737 i 1752, esta volta en plans del fill de Christoph, Kilian Ignaz Dientzenhofer.
En 1752, despuix de la mort de Dientzenhofer en 1751, es va completar la construcció de la torre de l'iglésia. Durant els anys l'iglésia va seguir ampliant la seua bellea interior. Despuix de l'abolició de l'Orde dels Jesuïtes per el Papa Clemente XIV, Sant Nicolás es va convertir en l'iglésia parroquial principal de Malá Strana en 1775.
Durant l'era comunista, la torre de l'iglésia es va utilisar com a observatori per a la Seguritat de l'Estat, ya que des de la torre es podia vigilar les embaixades nortamericana i yugoslavo, respectivament, i la ruta d'accés a l'embaixada d'Alemània Occidental.
Decoració
[editar | editar còdic]S'ha descrit com "l'eixemple més impressionant del barroc praguense"[1] i "sense dubte la major iglésia barroca de Praga i el guany suprem dels Dientzenhofer".[2]
En l'escut hi ha un signe del supost patró de l'edifici Frantisek Karel comte de Kolowrat-Liebsteinsky. En la frontera del temple no es troba la marca del verdader mecenes Václav Comte de Kolowrat-Liebsteinsky. Era tan humil que no volia que el seu nom s'associara a l'edifici, i despuix de la finalisació del mateix es va utilisar l'escut del seu tio.
L'iglésia destaca no només per la seua arquitectura, sino també per la seua decoració, la frontera exterior és de color marró, principalment en les fresca de Jan Lukas Kracker i una fresca dins de la cúpula de 70 m d'altura de František Xaver Palko. L'interior està ademés decorat en escultures de František Ignác Platzer.
l'orgue barroc té més de 4.000 tubos de fins a sis metros de llongitut i va ser tocat per Mozart en 1787. L'espectacular obra mestra de Mozart, la Missa en Do, es va estrenar en l'iglésia de Sant Nicolás poc despuix de la seua visita.[4][5]
El campanar de 79 m d'altura està directament conectat en l'enorme cúpula de l'iglésia. El campanar, en una gran vista panoràmica, va anar a diferència de l'iglésia completat en formes rococó en 1751-1756 per Anselmo Lurago.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Neil Wilson, Mark Baker. Prague. 9th edition. Lonely Planet, 2010. ISBN 9781741796681. Page 9.
- ↑ 2,0 2,1 Jack Messenger, Brigitte Lee. Prague. 5th edition. New Holland Publishers, 2008. Page 51.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 "St Nicholas Church at Malá Strana", Prague.eu
- ↑ Norman Davies, Europe: A History, A Panorama of Europe, East and West, From the Isse-Age to the Cold War, From the Urals to Gibraltar (New York: Harper Perennial, 1998), 671.
- ↑ Segons la seua viuda, Constanze, Mozart adorava l'arquitectura de Praga, en les seues iglésies barroques com la de Sant Nicolás; també alabava a l'Orquesta de Praga, a la que cridava "seua", i era adorat pels ciutadans de Praga. Constanze va comentar que "el públic de Praga li admirava i adorava de tot cor; açò consolava a Mozart d'alguns desprecis que havia rebut en Salzburc i Viena". Vore: Heinz Gärtner, Constanze Mozart: despuix del Rèquiem, trans. Reinhard G. Pauly (Portland, OR: Amadeus Press, 1991), 67.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Nicolás (Malá Strana)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.