Iglésia de Santa María (Albarracín)
3009.jpg){kind=link}
La iglésia de Santa María formava part del recint defensiu de les muralles de Albarracín. Va ser declarada monument nacional junt en el restant del conjunt de fortificacions d'Albarracín en resolució: 03/06/1931 Publicació: 04/06/1931. Forma part del Conjunt Històric-Monumental de la Ciutat de Albarracín.
Descripció
[editar | editar còdic]El temple original era en el seu orige una iglésia visigótica i sempre va formar part del sistema defensiu de la ciutat. L'actual temple ve a substituir a l'original que va quedar destruït en un incendi en el XV. A l'exterior és una construcció d'estil clarament mudéjar en un gran ràfol que acarona la portada en un arc de mig punt de gran dovelaje entre contraforts. A un nivell superior al d'estos contraforts corre una típica galeria aragonesa d'arcs de mig punt, tipo prou freqüent en el XVI. En l'interior tenim una àmplia nau de tres trams en capelles hornacinas entre els contraforts i capçalera poligonal a l'interior i plana a l'exterior. Tot el conjunt es cobrix en voltes de crucería estrelada. L'actual fàbrica d'estructura mudéjar va ser dissenyada per Quint Pierres Vedel, que la va deixar inconclusa en morir en 1567.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Santa María (Albarracín)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.