Iglésia de l'Inmaculada Concepció de Nules

Erro al crear miniatura:

Iglésia de l'Inmaculada Concepció de Nules

La Iglésia de l'Inmaculada Concepció, és un edifici de cult catòlic, datat d'el XVIII, que es troba en la calle Constitució 19 de Nules, en la comarca de la Plana Baixa, que està catalogat com Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic 12.06.082-012.

Història

El temple original formava part d'un convent de carmelitas que es va construir, gràcies al llegat de Pedro Juste i la seua esposa Francisca Gozalbo, al voltant de 1718, guardant una gran similitut (arquitectònica i decorativa) en l'anterior convent de les carmelitas que s'ubicava en l'atre extrem de la ciutat. També té similitut en la Capella de la Soletat, lo que fa pensar que varen poder compartir mestre d'obres (José Puixant) i artesans.

Va haver problemes entre l'administració de Pere Just i el Bisbat, per lo que el convent mai va aplegar a passar a mans de les carmelitas, i més vesprada, en la desamortisació, part de l'edifici del convent va passar a mans privades i una atra part es donó a la Congregació dels Vells Desamparats de Valéncia. Això va fer que partix del convent passara a diversos usos com a hostal o caballerizas per eixemple, la qual cosa va supondre una gran deterioració del mateix. A partir de 1954 es varen realisar obres de recuperació del cenobio i part de l'iglésia (principalment la nau central, ya que partix de les instalacions de l'iglésia aixina com les capelles laterals varen ser utilisades com a vivendes particulars) es va adecentar gràcies a la contribució dels fidels, passant a ser oberta al cult i es va dedicar a l'Inmaculada Concepció. Entre les obres que es varen realisar per a adaptar el temple al cult, es va derribar part de l'antiga frontera i el cor, que va passar a edificar-se un atre cor nou als peus del temple al que s'accedia per una nova escala. Per a estes noves construccions es va utilisar part de la placeta que existia davant de l'antiga frontera.

Descripció artística

Es tracta d'un temple de planta de creu llatina en cúpula sobre travessia, que manté la decoració interior de rocallas i esgrafiados llineals. De la decoració interior cal destacar el retaule Major, que és obra d'Enrique Giner. En el centre del retaule destaca la talla de l'Inmaculada, que és obra del mateix escultor.

També es conserven atres talles interessants, com a Sant Bartolomé, Sant Luis Gonzaga o l'Oració en l'Hort del propi escultor nulense Enrique Giner.

El temple original tenia una nau en tres crujir, cor alt als peus de l'iglésia, travessia (sobre el qual se situava una cúpula que es recolzava en un tambor sobre pechinas –en quatre óvals decorats en rocallas que emmarquen l'escut de l'orde-), una Capella Major i coberta de volta de canó en lunetos que fan les voltes de finestres. Sobre la travessia la cúpula trasdosada, recolzada sobre pechinas i tambor sense cos de llums, coberta en teixixca vidriada. El presbiteri de capçalera plana.

El croniste oficial de Nules, Vicente Felip Sempere donó a l'iglésia de l'Inmaculada sèt pintures religioses:

• ‘El Salvador‘, de José Moreno Torres, XIX, oli sobre llenç;
• ‘Èxtasis de Santa Teresa’, anònim, XVII, oli sobre llenç;
• ‘Crist Crucificado’, anònim, XVII, oli sobre llenç;
• ‘Inmaculada’, anònim, XVIII, oli sobre llenç;
• ‘Santa María Magdalena’, anònim, XVIII;
• ‘Soletat’, anònim, XVI, oli sobre llenç, de singular interés en arreplegar l'image de la Soletat obra de Gaspar Becerra i, que s'assembla molt a l'image de la Soletat que, segons tradició d'el XIX, va dur a la Vila de Nules Felipe II.

Ademés l'iglésia presenta una espadaña en tres buits de diferent altura, en el que en el superior per una campana restaurada a principis d'el XXI per l'empresa 2001 TÈCNICA I ARTESANIA S. L.