Iglésia del Diví Salvador (Escacena del Camp)
La iglésia del Diví Salvador d'Escacena del Camp és un temple parroquial consagrat al cult catòlic i considerat Be d'Interés Cultural en l'antiga categoria de Monument Històric-Artístic des de 1975.
Història
[editar | editar còdic]L'Iglésia del Diví Salvador és el resultat d'un procés constructiu que, a través de diverses reparacions i ampliacions, s'estén en lo essencial, entre els sigles XIII i XVIII.
La seua fàbrica original, en estil gòtic-mudéjar emparentat en la série d'Iglésies Parroquials sevillanes, se sol datar en el XIV,[1] la seua construcció seria per tant coetánea de les iglésies de la série sevillana,[2] com per eixemple Santa Lucía. No obstant, durant la restauració de les seues cobertes en 1973 l'arquitecte Alfonso Jiménez, en el seu anàlisis històric, data restants mudéjares de el XIII pertanyents, fonamentalment a l'actual travessia a on va poder estar en orige el presbiteri.[3] A este primitiu temple mudéjar pertanydrien ademés de dit travessia, les tres naus separades per arcs apuntats que conformen el cos principal de l'Iglésia.
Durant els sigles posteriors és somesa a diverses obres de conservació i millora.[4] En la segona mitat de el XVIII degut, segons alguns autors[5] al terremot de 1755, el temple sofrix importants desperfectes en la seua fàbrica per lo que és reconegut en 1768 pel mestre major José Álvarez que veu la necessitat de sometre reparació les cobertes, especialment les de la nau central per estar molt recalada. A eixe efecte el Cabildo Catedral de Sevilla autorisa la reparació a càrrec dels efectes decimals. Segons consta en l'inventari parroquial de 1787, l'obra no va deure cenyir-se a dita reparació, puix ademés de cobrir-se en volta de mig canó la nau central, es varen afegir un travessia i un presbiteri, ademés d'una nova sacristia. D'eixa mateixa época semblen datar els cors alts i baix, la torre frontera i la portada del costat de l'Epístola d'indubtable estil dieciochesco.
Esta unió d'estils li dona el seu característic aspecte barroc, sense perdre la purea i simplicitat de volums pròpia del mudéjar.
.jpg){kind=link}
Descripció
[editar | editar còdic]Consta de tres naus separades per arcs apuntats d'ogiva doblada sostinguts sobre pilarés cruciformes, ademés d'un transepto a penes perceptible en planta i capella major. La nau central, com sol ser habitual en la série d'iglésies del gòtic-mudéjar sevillà[6] és més alta i ampla que les laterals. La d'en mig es cobrix de volta de canó i les laterals són de colgadizo de fusta.
La travessia s'obri a la nau central a través d'un arc apuntat. Està compost de forts murs, lo que ha dut a afirmar a alguns autors que es tracta d'un torreón defensiu existent abans de la construcció de l'iglésia, idea que veuen afirmada pel fet d'haver estat almenado fins a la reforma dieciochesca.[7] Està cobert per cúpula de mija taronja sobre pechinas i enllaça en els braços de la travessia per mig de dos arcs apuntats. El presbiteri s'obri a la travessia per mig d'un arc de mig punt, és d'testero pla i està cobert de volta de canó en lunetos. La capella bautismal es troba al final de la nau del evangelio. Als peus de les tres naus apareixen sengles cors alts, el central es compon d'un balcó decorat en yeserías i va albergar antigament el desaparegut orgue; les tribunes laterals, idèntiques entre sí i més sòbries en la seua decoració que la central, descansen sobre voltes de canó en lunetos. En l'últim tram de la nau central es troba el cor baix, tots estos cors són obra de el XVIII. És molt peculiar l'existència de cors alt i baix en esta Iglésia, característica casi única entre les de la zona. Hi ha dos menudes capelles adossades a les naus laterals a l'altura del primer tram, la seua existència és anterior a el XVI, puix ya en eixa época es dantan enterrament i capellanías fundades en elles.[8]
A l'exterior presenta tres portades. La del costat del evangelio és molt sòbria, en un senzill entablamento sobre dos columnes toscanas que emmarquen una porta adintelada. La del costat de l'epístola no obstant és molt més destacable, emmarcada per una moldura en quiebros, està coronada per un segon cos compost de grácil i grandilocuente espadaña dieciochesca que alberga una hornacina. Esta porta s'obri a un zaguán d'entrada des del que s'accedix a l'iglésia i a la colecturía. La torre frontera construïda als peus de la nau central està adossada a una portada mudéjar que va deure ser la primitiva de la parròquia i que apareix ara oculta per la torre. Dita torre es compon de dos cossos, en l'inferior s'obri la portada i en el superior es troba el campanar en quatre finestres en pretil de forja, emmarcades per azulejería i coronat per chapitel cobert també de rajoletes. Perpendicular a la torre trobem també una menuda espadaña en campana.
La travessia i el presbiteri presenten una desviació perceptible sobre l'eix llongitudinal del cos principal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://hemeroteca.abc.es/nav/navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1975/03/16/029.html
- ↑ http://enciclopedia.us.es/index.php/Iglésies_g%C3%B3tico-mud%C3%A9jares_de_Sevilla
- ↑ González Gómez, Juan Miguel. L'arquitectura dels sigles XVII i XVIII en la Terra Plana d'Huelva. (Citada en Catàlec Monumental de la Província d'Huelva de Manuel Jesús Carraco Terriza)
- ↑ En Catàlec Monumental de la Província d'Huelva, citat en la bibliografia, s'aludix a obres realisades en 1688, 1693 i 1708.
- ↑ per eixemple, Rojo Urbà, José. Artícul periodístic enllaçat en 1.
- ↑ Teodoro Falcón Márquez: Una arquitectura per al cult. Sevilla Penitente, Tom I. Editorial Gever, S.A., Any 1995
- ↑ Escobar i Salazar, Silverio. Notícia històrica de la vila de Escacena. Sevilla 1910.
- ↑ Acosta Prim, Miguel Ángel. La capella del nostre Pare Jesús Nazareno. Germandat del nostre Pare Jesús Nazareno. Bolletí de Quaresma. 2008
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia del Divino Salvador (Escacena del Campo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.