Iglésia d'El Salvador de Borriana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Iglesia d'El Salvador de Burriana»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Iglésia d'El Salvador

L'iglésia parroquial de El Salvador de Borriana és un clar exponent de l'arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.

Jaume I ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del sigle XIII, ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.

La parròquia del Salvador rep el títul de Basílica Menor des del 17 de maig de l'any 2013.

Elements més interessants[editar | editar còdic]

Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:

  • Una nau única, de forma de salo, orientada a l'eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
  • Un gran absit poligonal sense girola, d'estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.

La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:

  • La de El Salvador, barroca del sigle XVIII.
  • La de les Columnes d’estil rococo.

Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.

Història[editar | editar còdic]

Esta decorada en pintures al fresc de Josep Vergara i fon acabada en l'any 1762. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del sigle XIV, presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior (sigle XVIII).

Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l'Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.

Llum de les Imagens[editar | editar còdic]

En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La Llum de les Imagens, se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de 1969 monument nacional.

Referències[editar | editar còdic]

  • Forner Tichell, V., Familia de los Viciana. (Estudios histórico-críticos), Ajuntament de Borriana, Valéncia 1922
  • Gil Cabrera, J. L., "Notes per a un millor coneixement de l'iglésia parroquial del Salvador de Burriana", dins Commemoració del XXX aniversari del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Burriana (1967-1997). Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Burriana, 2000
  • Martí de Viciana, R., Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia, Tercera Parte. Valéncia: Reimpressió facsímil de l'edició de 1564, feta pel Departament d'Història Moderna de la Universitat de Valéncia baix la direcció de S. García Martínez; 1972

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Burns, Robert, S.J. El Reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y Sociedad) Vol. I. Valéncia: Del Sénia al Segura, 1982
  • De María, CD., P. Ramón, El «Repartiment» de Burriana y Villarreal. Castelló: Societat Catellonenca de Cultura, 1935
  • Fumanal I Pagès, M. À., "La capçalera de Santa Maria (el Salvador) de Borriana", 2013, p. 11-31
  • Garcia Edo, V., Llibre de Privilegis de Borriana (1233 – 1350). Borriana: Magnífic Ajuntament, 1989
  • García Egea, Mª Teresa, La Visita Pastoral a la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Castelló: Diputació de Castelló, 1993
  • Gil Cabrera, J. L., "La Iglesia del Salvador", dins Burriana. Guía de Monumentos. Castelló: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ajuntament de Borriana, 1996
  • Sarthou Carreres, C., Geografía General del Reino de Valencia, Barcelona, 1913
  • Serrano García, R., Catálogo del Archivo Histórico de la Parroquia de El Salvador de Burriana, Borriana: Ajuntament,1996
  • Zaragozá Catalán, A., Arquitectura Gótica Valenciana siglos XIII-XV, t. I. Valéncia: Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic, 2000

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons