Imjingak
Imjingak Plantilla:If:Plantilla:If:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:If:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Coreano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional., a voltes cridat en anglés Imjingak resort, és un parc situat a la vora del riu Imjin, sobre el traçat de l'antic ferrocarril Gyeongui, a les afores de la ciutat de Paju, Corea del Sur. El parc conta en numeroses estàtues i monuments relacionats en la guerra de Corea. També alberga un restaurant, una plataforma d'observació, una piscina en la forma de la península de Corea i un chicotet parc d'atraccions.
El parc va ser construït en 1972 com a consol per a els qui, a abdós costats de la frontera, no poden retornar a les seues llars, amistats i famílies per la divisió de Corea. Actualment, rep aproximadament 1,2 millons de visitants a l'any.[1]
En Imjingak es troba el Pont de la Llibertat (Freedom Bridge), que creua el riu Imjin. Es tracta d'un antic pont ferroviari utilisat per presoners de guerra i soldats repatriats des d'el Nort. Va ser, fins a 1998, l'únic punt d'eixida des de Corea del Sur cap a la ZDC, a banda del Pont de la Llibertat controlat pel Eixèrcit de la República de Corea. També conectava directament en Camp Greaves, la Campana de la Llibertat i Panmunjom. Este pont no deu confondre's en un atre cridat també “Pont de la Llibertat”, que servia simplement com a accés a l'estructura principal i actualment creua una riera propenca, enllaçant en el ferrocarril intercoreano.
Monuments i memorials
[editar | editar còdic]Monument a la 2.ª Divisió d'Infanteria
[editar | editar còdic]La 2.ª Divisió d'Infanteria va ser la primera unitat nortamericana de gran tamany en aplegar a Corea continental el 23 de juliol de 1950. Va substituir al contingent de 540 hòmens de la força de tasca de la 24.ª Divisió, que s'havia desplegat des de la base aérea de Itazuke (Japó). La 2.ª Divisió va combatre durant 16 dies contra l'Eixèrcit Popular de Corea (KPA), en una batalla en la que inclús personal administratiu, músics i tècnics es varen unir a la defensa, obligant finalment a la retirada de el KPA.
Esta divisió és única, ya que està parcialment composta per soldats surcoreans coneguts com KATUSA (Recolze Coreà a l'Eixèrcit de EE. UU.). Uns 27.000 KATUSA varen servir durant la guerra. Actualment, seguix desplegada en Corea, a on els seus 10.000 soldats representen aproximadament el 35% del personal de les Forces d'Estats Units en Corea.
El monument commemora a tots els hòmens valents de la 2.ª Divisió que varen sacrificar les seues vides per Corea.[2]
Monument als “Rakkasans” del 187.º Regiment Aerotransportado
[editar | editar còdic]El 3.º Batalló del 187.º Regiment va ser el primer en aplegar a Corea, aterrisant en l'aeroport de Kimpo el 23 de setembre de 1950, baix control operatiu de la 1.ª Divisió de Marines. El 187.º va liderar el segon i últim assalt paracaigudiste en Corea el 23 de març de 1951, en l'Operació Tomahawk.
Durant la guerra, tres membres del regiment varen rebre la Medalla d'Honor: Lester Hammond Jr., Rodolfo P. Hernández i Richard G. Wilson.[2]
Monument als Chamorros de Guam
[editar | editar còdic]Aproximadament 1.000 guameños varen servir en les forces armades de EE. UU. durant la guerra de Corea, dels quals 20 chamorros varen fallir.
Este monument commemora el seu sacrifici en Imjingak, en un atre idèntic en Hagåtña, capital de Guam.[3][2]
Monument als veterans japonesos-nortamericans de la guerra de Corea
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en la Segona Guerra Mundial, molts japonesos-nortamericans es varen oferir voluntàriament per a servir en Corea. Va ser la primera guerra en la que les tropes no estaven segregades per raça, i japonesos-nortamericans varen lluitar junt a soldats anglosaxons, afroamericanos, llatinoamericans i surcoreans en unitats integrades.
El 24 de maig de 1997, l'Associació de Veterans de la guerra de Corea Japonesos-Nortamericans va erigir un monument en els noms de 255 caiguts. Més de 300 persones varen assistir a la seua inauguració oficial en 2001, entre elles 112 veterans, les seues famílies, representants de Corea del Sur i de EE. UU., mijos de comunicació i el comandant de la 2.ª Divisió d'Infanteria.[1][2]
Mangbaeddan
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Mangbaeddan és un memorial que permet a les persones desplaçades les llars de les quals estan en Corea del Nort inclinar-se simbòlicament davant els seus familiars durant festivitats com l'Any Nou o Chuseok, com a mostra de respecte filial. Este lloc conserva recorts dolorosos de les famílies separades per la guerra.
Monument a les Forces de EE. UU. en la guerra de Corea
[editar | editar còdic]El Ministeri de Defensa surcoreà va construir este monument per a honrar els sacrificis de les tropes nortamericanes i recordar als 37.000 morts, 8.100 desapareguts i presoners.
Inaugurat el 3 d'octubre de 1975, les seues escultures triangulars simbolisen la cooperació entre l'eixèrcit, marina, força aérea i infanteria de marina. La pedra central representa la memòria del poble surcoreà.[2][4]
Tren de la Pau
[editar | editar còdic]L'últim tren que va creuar la frontera entre el Nort i el Sur era un transport militar en suministraments per a la ONU despuix de l'alvanç de MacArthur en 1950. Es va atollar en Hanpo (actual Corea del Nort) el 31 de decembre per les tropes chinenques. Incapaç d'alvançar, i per a evitar el seu captura, les tropes nortamericanes ho varen destruir. La locomotora era del tipo Mateo1.
La locomotora, oxidada i plena d'impactes, es troba en el parc de Imjingak, prop del pont ferroviari Dokgae. En 2004 va ser registrada com a Patrimoni Cultural com a símbol del temps que la frontera ha estat tancada.[5]
Transport públic
[editar | editar còdic]Tren
[editar | editar còdic]A 10 minuts caminant de l'estació Imjingak de la llínea Gyeongui (per a visitar l'estació Dorasan es requerix un procediment especial d'entrada).
Autobús
[editar | editar còdic]- Llínea # (Munsan↔Majeong): 5 minuts caminant des del Imjingak Resort.
- Llínea # (Munsan↔Estació de Seül): baixar en Terminal de Munsan → transbordo a # → baixar en Imjingak Resort. 5 minuts caminant.
- Llínea # (Munsan↔Myeong-dong-ip-gu): mateix procediment que anterior.
Coche
[editar | editar còdic]Des d'Estació de Seül → Yeonsinnae → Gupabal → Gwansan-dong → Munsan → Imjingak (últim punt de la Ruta Nacional n.º 1) Jayuro → MunsanI.C → Imjingak.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Names of 4 JA KIAs to Be Added to War Memorial in South Korea, Rafu Shimpo.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Korean War Memorials in Pictures, Ministry of Patriots and Veterans Affairs.
- ↑ Korean War gives em purpose, Guam Daily Post.
- ↑ «South Korea – US – Pres Harry S Truman».
- ↑ The Old Locomotive That Tells a Gloomy Tale of the Korean War, War History Online.
- ↑ «Imjingak». Consultat el 2014-11-29.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imjingak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.