Anar al contingut

Impuntualidad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:La Puntualidad.JPG
Text motivacional en una fàbrica textil

La tardança o impuntualidad és el hàbit d'aplegar tart o retardar l'arribada.[1] Es tracta d'una forma de mala conducta que pot ser castigada formalment en varis llocs, com el lloc de treball, l'escola, entre uns atres. Una traça de personalitat opost és la puntualitat.

Característiques de les persones impuntuales

[editar | editar còdic]

Per a Elsa Wolfberg, mèdica psiquiatra i psicoanalista, una persona pot ser impuntual per les següents causes:[2]

  • ·Baixa autoestima: creu que lo que aportarà no serà suficient o de poca calitat i aixina acurta la trobada.
  • ·Haver segut relegat i tractat en destiempo en la seua història personal.
  • ·Agendar més compromisos dels que realment pot complir.
  • Tindre una alta ambivalencia cap a la persona en la que deu trobar-se o per l'activitat que té que efectuar: es queda a mig camí, ni va del tot, ni falta.
  • Creure's sobredimensionat i pensar que fer-se esperar ho torna encara més important.
  • Haver perdut la noció del temps: enfrascándose en tasques apassionants o per ser un adicte al treball.
  • Patir de rebelia no canalisades: es baralla en normes i rellonges per a demostrar que està més allà de les pautes consensuades.
  • ·No trobar canals d'expressió: aplegar tart al treball implica que no es té motivació pero tampoc es troba el modo de plantejar el desacort.

Tipos o perfils de persona impuntual

[editar | editar còdic]

Diana DeLonzor en el seu llibre Mai aplegues tart una atra volta (Never Be Clapix Again: 7 Cures for the Punctually Challenged) va classificar a la gent impuntual en 7 categories:[3][4][5]

  • "racionalizador": insistix en culpar a les circumstàncies en lloc de reconéixer la responsabilitat per la tardança.
  • "productor": tracta de fer tot lo possible en el temps disponible i, com a resultat, té dificultats en horaris massa ajustats.
  • "deadliner" (en el llímit de temps): goja de l'adrenalina durant els intents de superar l'objectiu de temps.
  • "indulgent" té poc autocontrol.
  • "rebel" que aplega tart para desafiar l'autoritat i les regles.
  • "professor distret", que té habitualment distracció.
  • "evasor" que dona més prioritat a les seues pròpies necessitats que a aplegar a temps.


Referències

[editar | editar còdic]