Inawentu oslatus
Inawentu oslatus (que significa "imitador de boca ampla") és l'única espècie coneguda del gènero extint Inawentu de dinosauri saurópodo titanosaurio, que va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament 83 millons d'anys, durant el Santoniense, en lo que és hui Sudamérica. Els seus restants varen ser trobats en la Formació Baix de la Carpa, datada del Cretácico Superior d'Argentina. És solament coneguda per un esquelet articulat parcial que inclou el cràneu. La mandíbula de forma quadrada de Inawentu demostra característiques convergents en les dels rebaquisáuridos.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El cràneu de Inawentu va mostrar vàries similituts convergents en rebaquisáuridos com Nigersaurus i Lavocatisaurus, com un hocico ample i quadrat que es desviava fortament cap a avall. El coll de Inawentu constava de només dotze vèrtebres, menys que el de qualsevol atre titanosauriano conegut.[1] MCT 1487-R, un espècimen possiblement atribuible a Uberabatitan,[2] té tretze, Futalognkosaurus es infiere té catorze i Rapetosaurus té dèsset. Per lo tant, Inawentu va poder haver tingut un coll proporcionalment més curt que el de la majoria dels titanosaurios. El centre i els arcs neurales del coll i les vèrtebres de l'esquena estan molt modificats, lo que sugerix que el coll hauria segut capaç de realisar moviments multidireccionales. Com en la majoria dels titanosaurios, hi havia dèu vèrtebres dorsals i sis sacras. Les caderes eren més estretes que en Saltasaurus i Neuquensaurus.[1]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]L'espècimen holotip de Inawentu, MAU-Pv-LI-595, va ser descobert en sediment de la Formació Baix de la Carpa, Grup Neuquén, prop de Racó dels Sauces en la província de Neuquén, Argentina. L'espècimen consta d'un esquelet articulat parcial, que inclou un cràneu casi complet, totes les vèrtebres des del atles fins al final del sacre, que comprén dotze vèrtebres cervicals, dèu dorsals i sis sacras i abdós iliones.[1] MAU-Pv-LI-595 és un dels pocs espècimen de titanosaurio coneguts que conserva un coll complet.[3]
En 2016, la troballa es va presentar en una conferència en Argentina.[4][3] En 2023, Filippi et al. va descriure a Inawentu oslatus com un nou gènero i espècie de saurópodo titanosaurio basat en estos restants fòssils. El nom genèric, Inawentu, es deriva d'una paraula mapudungun que significa "imitador". El nom específic, I. oslatus, combina les paraules llatines "vos", que significa "boca" i "latus", que significa "ample".[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 “A rebbachisaurid-mimicking titanosaur and evidence of a Clapix Cretaceous faunal disturbance event in South-West Gondwana” (en) . Cretaceous Research. doi:. ISSN 0195-6671.
- ↑ Zootaxa.4577(3)
- 401–438.ISSN 1175-5334.doi:10.11646/zootaxa.4577.3.1.Consultat el 2024-01-12.
- ↑ 3,0 3,1 Taylor, Michael P.. “Almost all known sauropod necks llaure incomplete and distorted”. PeerJ 10. doi:. ISSN 2167-8359.
- ↑ (2016).«11 Congrés de l'Associació Paleontológica Argentina.».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inawentu oslatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.