Incastellamento

Incastellamento

Iglésia de Sant Nicolás en Wysocice, Polònia

Incastellamento és un neologisme falcat per el historiador francés Pierre Toubert, que no té traducció a l'espanyol (paraules com incastellamiento o encastellamiento no apareixen encara en el DRAE, mentres que el verp "encastillar", d'a on es deriva "encastillamiento", té un significat propi i distint). En la major part dels casos, la paraula designa l'acció de fortificar un lloc per mig d'un castell, particularment en l'época medieval.

El significat que li va donar el historiador francés va ser triple: en primer lloc, el incastellamento suponia ocupar nous llocs, concentrant la població abans dispersa; en segon lloc, estos nous poblats estaven fortificados (es "encastillaba" la població); en tercer lloc, entorn als nous assentaments es reorganisaven els espais de producció en espais concèntrics. El resultat, puix, del incastellamento hauria segut la creació de llogarets delimitats per un recint amurallado que les fonts denominen "castells".

Pierre Toubert ha utilisat este terme per a designar el periodo entre el X i el XII, quan es va multiplicar la fortificació de núcleus rurals en el Lacio (centre d'Itàlia). Estos "castells", que les fonts denominen en les paraules llatines castra o castella, dominen generalment a poblacions agrupades baix un lloc elevat i defesos per una muralla. Posteriorment el moviment de incastellamento ha segut analisat per tot el món mediterràneu, particularment en l'extensa zona que va des d'Itàlia fins a Espanya passant pel sur de França (Rosselló, Llenguadoc, etcétera), sempre aprofitant els llocs elevats per a la defensa. Per a subrallar este mateix caràcter de agrupamiento rural, pero fòra d'eixos llocs elevats, en la regió de Picardía, el historiador Robert Fossier ha utilisat el terme encellulement.

Pero ha segut en Itàlia a on s'ha prestat una major atenció a la proposta de Pierre Toubert. Més concretament, les excavacions realisades en Toscana per Riccardo Francovich durant vint anys, en llocs tan significatius com Montarenti o Rocca San Silvestro, varen permetre sometre a crítica el model de Toubert. En molts d'estos proyectes arqueològics es va poder constatar que els llogarets fortificadas no es varen fundar en llocs deshabitats, sino que contaven en importants fases anteriors. En llocs com Montarrenti es va poder observar que en el XI es va dotar d'un recint amurallado un centre de poder d'época carolingia. A partir d'estos estudis arqueològics s'ha reconstruït novament el concepte de incastellamento i s'ha fet nova genealogia dels poders feudals.

En la península ibèrica hi ha hagut varis autors que han valorat l'utilitat d'esta noció per a analisar el procés de formació dels paisages medievals. En el cas castellà lleonés existix un consens a el hora de negar l'utilitat d'este concepte. No obstant, treballs recents realisats en el Comtat de Treviño i atres sectors del nort peninsular han recorregut a esta noció per a explicar els processos de concentració autoritària del campesinado en recints amurallados dominats per residències de caràcter senyorial.

Vore també

• Bastida

Bibliografia

• P. Toubert, Els structures du Latium médiéval: li Latium méridional et la Sabine du IX° à la fi du XII° siècle, Ecole française de Rome, 1973. (Traducció parcial en P. Toubert, Castells, senyors i llauradors en l'Itàlia medieval, Barcelona, 1990).
• A. Bazzana, P. Guichard, J.-M. Poisson, Habitats fortifiés et organisation de l'espace, Maison de l'Orient, 1983.
• M. Bourin, Villages médiévaux en Bas-Llenguadoc: genèse d'unix sociabilité: X°-XIV° siècle, prenga 1, Du château au village: X°-XII° s., El Harmattan, 1987.
• F. Bougard, "incastellamento", Dictionnaire encyclopédique du Moyen Age, Cerf, 1997.
• A. Catafau, Els celleres et la naissance du village en Roussillon, PU Perpignan, 1998.
• André Guillerme (1983). «II. L'enchatellement», Champ Vallon (ed.). Els temps de l'eau, Seyssel, p. 264. ISBN 2-01000-488-4.
• R. Francovich, R. Hodges, Vila to Village. The transformation of the Roman Countryside in Italy c. 400-1000, London, 2003