InfoVía

InfoVía va ser una ret paralela a Internet llançada al públic per Telefónica el 4 de setembre de 1995 quan esta encara era un monopoli. InfoVía funcionava sobre la ret telefònica commutada en el protocol TCP/IP, lo que també permetia l'accés a Internet a través d'ella. L'accés directe a Internet era oferit únicament a majoristes. El client minoriste o final devia contractar els servicis a atres proveïdors com Goya, Sarenet o Servicom. Pel seu alt cost (la cridada telefònica d'accés es tarificaba per temps de conexió) i baixa calitat del servici es va establir la seua desactivació per a l'1 de decembre de 1998 deixant pas a InfoVía Plus i coincidint en la lliberalisació del sector de les telecomunicacions. El tancament es va fer per orde ministerial de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, emesa el 12 de març de 1998. InfoVía va ser el successor d'Ibertex.

Funcionament

Els usuaris devien dispondre d'un programa universal en el seu PC cridat «browser» o navegador web (basat en Mosaic) adaptat per Telefónica, i un mòdem. La conexió es realisava marcant el número 055, sent igual per a totes les províncies, el qual comunicava en el centre de servicis InfoVía. En el 055 els usuaris disponien de directoris temàtics i alfabètics dels proveïdors de servicis de tot lo món que havien firmat acorts en Telefónica. No hi havia necessitat d'usar els directoris. Es podia escriure directament la direcció del servici que es volia consultar. El navegador web era compatible en Windows 3.1, Windows 95, Macintosh i VOS/2. En el navegador s'accedia al correu electrònic, FTP, Telnet, Mosaic (servia l'accés a la World Wide Web) i ping.

InfoVia Plus

InfoVia Plus va ser creada per Telefónica en 1999 en la finalitat de succeir a InfoVia, degut a que esta última era incapaç de sostindre la totalitat de les conexions ademés d'oferir un escàs ample de banda. Des del punt de vista de l'usuari final el funcionament era el mateix, en l'única diferència del número de teléfon a marcar ya que es va deixar d'usar a nivell nacional el 055 empleat per InfoVia.

Arquitectura

Es va prendre una Classe A de direccionar IP (10.0.0.0-10.255.255.255), de tal manera que si una d'estes IP conseguira accedir a Internet, no causaria majors problemes, ya que eren direccions no vàlides en la mateixa. En accedir a Internet la direcció en eixe moment era la que el proveïdor assignava.

La ret era gestionada per un servidor RADIUS de Telefónica, incompatible en l'estàndart i en el que es conseguia la separació de la ret del restant d'Internet. Per a això en configurar l'accés s'especificava l'usuari per mig de la combinació «usuario@proveedor», de manera que el Centre Servidor d'InfoVía (CSIV) sabia a qué Centre Proveïdor d'InfoVía (CPI) tenia que llançar la petició de validació d'usuari. Existien tres CSIV, situats en Madrit, Barcelona i Valéncia, en la particularitat que si algun fallava, els atres dos prendrien la càrrega.

l'ample de banda del servici era de 28 kbps. També era possible conectar a Infovía per mig de GSM en un PC portàtil i un teléfon mòvil. S'obtenia un ample de banda de 9.6 kbps. Usant RDSI, l'ample de banda era de 128 kbps (2·64 kbps). El RDSI era usat per institucions i grans clients.

InfoVia Plus

InfoVia Plus contava en 140 nodos repartits per tot el territori espanyol, en un número telefònic distint per a cada u d'ells. Esta distribució oferia millor disponibilitat de servici.

La modernisació de la ret d'InfoVía va permetre l'us de mòdems en les noves normes V.90, lo que permetia alcançar una velocitat de 56 kbps, doblant l'ample de banda d'InfoVía.

A dia d'hui el servici seguix alçat en alguns nodos provincials operatius. La llista de números es pot trobar en una web des de 1998. Ací.