Ingenieria naval
El ingenier naval s'ocupa del disseny, planificació, proyecte i construcció de bucs, embarcacions, i artefactes flotants com pogueren ser plataformes petrolíferes i inclús parcs eòlics i piscifactoría.[1] L'ingenieria naval comprén les funcions d'ingenieria incloent el proyecte creatiu del buc i artefactes flotants, l'investigació aplicada, el desenroll tècnic en els camps de disseny i construcció i l'administració dels centres de producció de material flotant (drassanes). Aixina com també del manteniment i reparació d'estos.[2]
L'ingenier naval deu posseir coneiximents de molts camps de l'ingenieria, tals com a mecànica de decorreguts, generació i transport d'energia elèctrica, fabricació de motors navals i la seua instalació, hidrodinàmica, estructures metàliques dinàmiques, llogística, activitat portuària, organisació industrial, gestió de flotes i navieras, etc.
En Espanya i fins a el XVIII eren cridats «constructors». A partir de 1770 varen aparéixer els «ingeniers de marina» (o «hidràulics»),[3] posteriorment el terme va acabar en «ingeniers navals».
Alguns ingeniers navals famosos que es poden citar són Thomas Andrews, dissenyador del RMS Titanic i RMS Olympic, i William Francis Gibbs dissenyador de molts bucs de llínea com el SS America, el SS Leviathan i el SS United States. També cal nomenar a Francisco Gautier, que va succeir a Jorge Juan com a ingenier per a la construcció de bucs de la Real Armada, o a Romero Landa, un dels millors constructors navals de la seua época. Se cita també al vicealmirante Keiji Fukuda dissenyador dels acorazar classe Yamato en 1937.
Més actualment, es pot citar a Víctor González, fundador de Next Limit Technologies i guanyador d'un Óscar tècnic per un simulador de líquits per a películes[4] o Manuel Ruiz d'Elvira, dissenyador de varis bucs Copa Amèrica (4 d'ells guanyadors de la competició).[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ETSI Navals. «Els estudis d'Ingenieria Naval i Oceànica». Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2014. Consultat el 18 de febrer de 2014.
- ↑ «Orde CIN/354/2009, de 9 de febrer, per la que s'establixen els requisits per a la verificació dels títuls universitaris oficials que habiliten per a l'eixercici de la professió d'Ingenier Naval i Oceànic.». Consultat el 11 de decembre de 2014.
- ↑ Naucher. «José María Sánchez Carrión i els orígens de la professió d'ingenier naval». Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2014. Consultat el 18 de febrer de 2014.
- ↑ «Conferència de Next Limit». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2015. Consultat el 7 d'abril de 2015.
- ↑ «[1]», Associació Espanyola de Comunicació Científica. Consultat el 7 d'abril de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería naval» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.