Injecció intracitoplasmática d'espermatozoides

Injecció intracitoplasmática d'espermatozoides

Un oòcit és injectat per mig de ICSI.

La injecció intracitoplasmática d'espermatozoides o ICSI (de l'anglés intracytoplasmic sperm injection) és una tècnica de reproducció assistida que consistix en la fecundació dels ovòcits per injecció d'un espermatozoide en la seua citoplasma per mig d'una micropipeta. La seua finalitat, de la mateixa manera que ocorre en la FIV convencional, és obtindre embrions que puguen transferir-se a l'úter matern. En esta tècnica es prescindix de la reacció acrosómica (unió de l'espermatozoide en la zona pelúcida, penetració de la zona, unió i fusió de l'espermatozoide en el oolema).

El primer embaràs humà per mig de la tècnica de ICSI es va produir en l'any 1992, realisat per Gienpiero Palermo i colaboradors. La tècnica inicial era molt distinta a lo que actualment coneixem com ICSI, puix Palermo pretenia deixar l'espermatozoide en la zona pelúcida de l'ovòcit pero per error ho va introduir completament en la citoplasma. De tal modo que, convençut de que este no era l'objectiu que ell perseguia, va deixar esta preparació en el incubador per a tirar-la al sendemà i quan es va dispondre a fer-ho va observar, per a la seua sorpresa, que l'ovòcit havia segut fecundado.

Tècnica ROSI

La injecció intracitoplasmática de espermátidas redones o ROSI (de l'anglés round spermatid injection) és una tècnica de reproducció assistida, que consistix en la fecundació per injecció d'una espermátida redona en la citoplasma d'un òvul. Esta tècnica permet ser pares biològics (en el seu propi material genètic) als hòmens els testículs dels quals no poden portar a terme el procés complet de la formació d'espermatozoides, que queda bloquejat en una fase prèvia, la de espermátidas redones. Abans del descobriment de la tècnica ROSI, l'única solució d'este problema era el recurs a l'esperma de donant.

Encara que la tècnica d'microinyección utilisada en ROSI és semblada a l'utilisada per a l'injecció intracitoplasmática d'espermatozoides (ICSI), existixen també importants diferències entre abdós tècniques. En el primer lloc, a la diferència dels espermatozoides, les espermátidas redones no posseïxen característiques morfològiques típiques i carixen de movilitat pròpia. Conseqüentment la distinció entre les espermátidas redones i atres tipos de cèlules redones, tals els glòbuls blancs (leucocits), aixina que la distinció entre espermátidas  vives i mortes, no són tasques fàcils. El procediment de la microinyección és també diferent en la tècnica ROSI, en comparació a la ICSI, perque es necessiten estímuls particulars per a assegurar que els òvuls injectats reaccionen adequadament a la presència de les espermátidas iniciant l'activació del cicle celular i el procés de embriogénesis. Si un òvul injectat en una espermátida redona completa exitosamente el procés de la fecundació, es convertix en un embrió que seguix el seu desenroll de la mateixa manera com en cas de la fecundació en els espermatozoides i pot ser posteriorment transferit en l'úter de la pacient per a engendrar un embaràs.

El primer embaràs humà per mig de la tècnica de ROSI es va produir en l'any 1995, realisat per Jan Tesarik i colaboradors. El potencial de ROSI en el tractament de l'infertilitat masculina deguda a l'absència total d'espermatozoides ha segut corroborat recentment per la publicació del naiximent de 90 chiquets en Japó i 17 en Espanya. Basat en l'evaluació dels chiquets naixcuts, cap anomalies atribuibles a la tècnica ROSI han segut identificades.

Diferències entre la ICSI i la FIV

Existixen diferències entre esta tècnica i la fecundació in vitro clàssica. Els passos anteriors i posteriors a l'inseminació són els mateixos per a una fecundació in vitro clàssica sense ICSI, només canvia la tècnica utilisada d'inseminació. Per a realisar la ICSI es necessita només un espermatozoide per òvul, mentres que en una fecundació in vitro clàssica sense ICSI són necessaris entre 50.000 i 100.000, ya que és el propi espermatozoide el que té que superar les barreres de l'òvul per a penetrar-ho. És per això que en la ICSI, lo primer que es deu fer despuix de l'extracció de l'ovòcit, és decumularlo, és dir, eliminar les cèlules del cúmul o corona radiata; la zona pelúcida es manté intacta i es travessa en la pipeta d'microinyección per a portar a terme ICSI. No obstant, de manera general, este procés no és necessari en un procediment de fecundació in vitro clàssica.

cal destacar que algunes clíniques de fertilitat oferixen l'opció de fer una tècnica mixta o fecundació combinada. Açò significa que la mitat dels òvuls obtinguts seran fecundados de manera convencional i l'atra mitat per mig de ICSI. D'esta forma, s'aprofiten els beneficis d'abdós tècniques.

Una volta realisada la fecundació, els embrions permaneixen en cultiu en el laboratori fins que són transferits en dia 3 o 5 a l'úter de la dòna per a que continuen el seu desenroll.