Injector

Injector

Un injector és un dispositiu utilisat per a bombejar decorreguts utilisant l'efecte Venturi. Utilisa un decorregut a alta pressió que ix per una filtre a alta velocitat i baixa pressió convertint la seua energia potencial en energia cinètica. En esta zona de baixa pressió es mescla en el decorregut que es vol bombejar i li impartix energia cinètica (velocitat). A continuació abdós decorreguts mesclats entren per una atra filtre a on l'energia cinètica torna a convertir-se en potencial, disminuint la velocitat i aumentant la pressió. El decorregut bombejat pot ser o líquit o gaseós i, en alguns casos pot dur sòlits en suspensió. En tots els casos el decorregut propulsor i el bombejat ixen totalment mesclats a l'eixida de l'injector. Una de les aplicacions més freqüents de l'injector és en l'injecció de combustible en els motors termodinàmics.

A- Vapor a alta pressió procedent de la caldera, B- Vàlvula d'agulla, C- Manija de la vàlvula d'agulla, D- Ací es mesclen el vapor i l'aigua, E- Entrada d'aigua, F- Con de mescla, G- Filtre i con d'eixida, H- Cavitat i tubo d'eixida, K- Vàlvula antirretorno.

Història

L'injector va ser inventat pel francés Henri Giffard en 1858 i es va utilisar originalment per a injectar aigua en les calderes de vapor. En este cas el decorregut a alta pressió és el vapor de la caldera que ix a alta velocitat per la filtre i es mescla en aigua lo que produïx la seua condensació. La chorrada resultant d'aigua té energia cinètica suficient per a entrar en la caldera.

Usos

A banda del ya indicat per a calderes de vapor, s'utilisen bombes d'injector per a bombejar diésel que podrien danyar un atre tipo de bombes. També s'usen injectors per a fer dissolució ya que els decorreguts es mesclen molt eficientemente en l'injector. Com a eixemple es pot citar la carbonatació de begudes carbónicas a on la beguda sense carbónico s'injecta a alta pressió i arrastra el gas carbónico que es dissol immediatament per lo que a l'eixida de l'injector s'obté beguda ya carbonatada.