Inspecció per partícules magnètiques

La inspecció per partícules magnètiques és un tipo d'ensaig no destructiu que permet detectar discontinuïtats superficials i subsuperficiales en materials ferromagnéticos, que poden donar lloc a futures falles dels mateixos.

Base física

L'aplicació de l'ensaig de Partícules Magnètiques consistix bàsicament en magnetizar la peça a inspeccionar, aplicar les partícules magnètiques (pols fina de limaduras de ferro) i evaluar les indicacions produïdes per l'agrupació de les partícules en certs punts. Este procés varia segons els materials que s'usen, els defectes a buscar i les condicions físiques de l'objecte d'inspecció.

Us

S'utilisa quan es requerix una inspecció més ràpida que la que es conseguix amprant líquits penetrants. Existixen 32 variants del método, i cada una servix per a diferents aplicacions i nivells de sensibilitat.

Este método s'utilisa en materials ferromagnéticos com el ferro, el cobalt i el níquel. Per la seua baixa permeabilidad magnètica, no s'aplica ni en els materials paramagnéticos (com l'alumini, el titani o el platí) ni en els diamagnéticos (com el coure, l'argent, l'estany o el zinc).

Els defectes que es poden detectar són únicament aquells que estan en la superfície o a poca profunditat. Quant menor siga el tamany del defecte, menor serà la profunditat a la que podrà ser detectat.