Anar al contingut

Institut Internacional d'Agricultura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Institut Internacional d'Agricultura (IIA) va ser fundat en Roma en 1905 pel Rei d'Itàlia Víctor Manuel III en el propòsit de crear una oficina d'informació per a la recopilació d'estadístiques agràries.[1] Va ser creat originalment gràcies a l'obra de David Lubin. En 1930 el IIA va publicar el primer cens agrari mundial.[2] Despuix de la Segona Guerra Mundial, tant els seus recursos com el seu mandat varen ser transferits a l'Organisació per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) de Nacions Unides.[3]

Història

[editar | editar còdic]

En 1904, David Lubin, assentat en Sacrament (Califòrnia), va tindre l'idea de crear tal institució, i el seu proyecte va trobar el favor del Rei d'Itàlia. Est va aportar un edifici en Roma i un presupost anual de 60.000 dólars. El Rei va convocar el primer congrés en 1906, assistint delegats de 40 països. En el congrés es va adoptar un tractat convertint a l'institut en organisació permanent i definint el seu àmbit i activitats.[4]

El govern de el IIA estava conferit a una assamblea general de delegats dels països membres, que es reunia cada dos anys, i a un comité eixecutiu permanent, a on hi havia un representant de cada país. Este comité permanent estava al càrrec directe de el IIA. Els oficials generals eren el president (aixina mateix president del comité permanent), el vicepresident i el secretari general.[4]

El treball de l'institut es dividia en els següents quatre departaments:[4]

  1. Departament del secretari general, a càrrec del personal, assunts financers i atres rutinaris, sèu i equipament, impressió i distribució de publicacions, la biblioteca i el treball bibliogràfic general i, com a servici més recent, la preparació i publicació d'una compilació anual de llegislació agrària dels diferents països del món.
  2. Departament d'estadística general, que recopilava, cotejava i publicava estadístiques de producció i comerç de productes agraris, tant animals com a vegetals, a lo llarc del món.
  3. Departament d'inteligència agrària i malalties vegetals, que recopilava i publicava informació sobre el progrés de les investigacions experimentals i científiques, aixina com experiència pràctica, en l'agricultura de tot lo món i, com a part d'este treball, otorgava especial atenció a les patologies vegetals i l'entomologia.
  4. Departament d'institucions socials i econòmiques, que recopilava i publicava estadístiques i informació general sobre cooperativisme agrari, segurs i crèdits, junt a atres matèries relacionades en l'organisació social i econòmica de les comunitats rurals.

El presupost anual de l'institut era de 250.000 dólars (c. 1915), aportats pels governs adherits sobre la base d'un número d'unitats assignat a cada país.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Asher Hobson: The International Institute of Agriculture. Berkeley: University of Califòrnia Press, 1931.
  2. Leon M. Estabrook: Life of an American: Memoirs of Leon M. Estabrook. Washington: inèdit, 1936.
  3. Report of the Conference of Fao, First Session, City of Quebec, Canada, October 16 to November 1, 1945
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 George Edwin Rines (ed.): «International Institute of Agriculture», Encyclopedia Americana, 1920.