Institut Polar Francés Paul-Émile Victor

Archiu:CAPS 0 Logotype CAPS 1 .jpg

Logotip de l'Institut Polar Francés.

El Institut Polar Francés Paul-Émile Victor (en francés: Institut polaire français Paul-Émile Victor, abreviat IPEV) és un organisme en la consideració de «agrupació d'interés públic» en el comés d'oferir els mijos humans, llogístics, tècnics i financers aixina com el marc llegal adequat per al desenroll de l'investigació científica nacional en les regions polars i subpolares.

Des de la seua sèu de Brest, els equips permanents de el IPEV, unes cinquanta persones en total, administren els mijos necessaris per a l'organisació d'expedicions científiques, en particular, les sis bases científiques franceses desplegades en les regions polars (una en l'Àrtic, dos en l'Antàrtida i tres en les illes subantárticas), el barco polar L'Astrolabe i el buc oceanogràfic Marion Dufresne 2.

Este institut fundat en 1992 és el successor de les Expedicions Polars Franceses creades per l'explorador i etnólogo francés Paul-Émile Victor en 1947.

Història

L'Institut Francés per a l'Investigació i la Tecnologia Polars (en francés: Institut français pour la recherche et la technologie polaires, IFRTP) va ser creat en giner de 1992. És el resultat de la fusió de les Expedicions Polars Franceses (EPF, fundades en 1947) i de la missió d'investigació de les Terres Australs i Antàrtiques Franceses (un territori d'ultramar francés). En giner de 2002, va ser prorrogat per 12 anys baix la denominació d'Institut Polar Francés Paul-Émile Victor (IPEV).

Estructura i missió

L'Institut Polar Francés és una agrupació d'interés públic (groupement d’intérêt public, GIP) els membres de la qual són els principals actors de l'investigació científica francesa en les regions polars:

• el Ministeri d'Educació Superior i Investigació, que proporciona la major part del presupost;
• el Ministeri d'Assunts Exteriors;
• el CNRS, que proporciona personal;
• l'Institut Francés d'Investigació per a l'Explotació de la Mar (IFREMER),
• la Comissió d'Energia Atòmica i Energies Alternatives (CEA),
• les Terres Australs i Antàrtiques Franceses (TAAF),
• Météo-France,
• el Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES),
• les Expedicions Polars Franceses.

La seua missió consistix en implementar programes d'investigació científica en les regions polars dels dos hemisferis. L'Institut Polar Francés no és un organisme d'investigació pròpiament dit, sino una agència que oferix mijos per a sostindre a científics francesos (CNRS, CEA, Ifremer, universitats, etc.) que desigen realisar investigacions científiques en el mig polar. Per a este fi, acompanyat d'un marc llegal, el IPEV desenrolla els recursos humans, llogístics, tècnics i financers necessaris. L'institut gestiona sis bases i dos bucs polars, i coopera en diversos organismes d'àmbit internacional (SCAR, IASC, COMNAP, etc.) i nacional (com l'alemà AWI o l'italià PNRA). Esta cooperació internacional ha donat lloc a la construcció de la base franc-italiana Concòrdia.

L'Institut Polar Francés té la seua sèu en el parc tecnològic Brest-Iroise en Plouzané i conta en uns cinquanta empleats a temps complet dels que dos terços són proporcionats per el CNRS. Cada any, el IPEV recluta a vàries decenes de persones per a les seues missions en les bases polars i subpolares, principalment a través del seu lloc web.

Existixen dos grans categories de missions segons la seua duració:

• Missions llargues o d'hivern, generalment de 12 a 14 mesos;
• Missions d'estiu, d'uns pocs mesos de duració, generalment en época estival.

Les diverses bases conten en tècnics i voluntaris del servici cívic. A este personal se li confien, durant cada campanya d'hivern o d'estiu, diverses missions per a supervisar els programes científics (manteniment d'aparats, recopilació de senyes) junt en els laboratoris coordinats en el territori continental de França. Christophe Blain en el seu Carnet polaire (Éd. Casterman - ISBN 2-203-35919-6) fa seguiment d'este diari de el IPEV.