International Standard Music Number

Archiu:EAN-13-ISMN-13.png

International Standard Music Number

El International Standard Music Number (ISMN; en espanyol: «número internacional normalisat per a música») és el número internacional que identifica unívocamente les publicacions de música escrita, ya siga para la seua venda, lloguer, difusió gratuïta o a efectes de drets d'autor.

Servix per a racionalisar l'elaboració i el tractament de les publicacions de música escrita i les seues respectives senyes bibliogràfiques, per a les editorials, el comerç de música i les biblioteques.

La norma 10957:2009 definix les regles bàsiques del sistema ISMN.

Antecedents

Quan l'ISBN va demostrar ser una ferramenta de racionalisació de gran utilitat per al comerç del llibre, els editors de música es varen mostrar partidaris també d'un número normalisat similar per a la música impresa. Un factor de retart en la discussió va ser la controvèrsia de si un número d'identificació simple podria ser suficient o es necessitaria un còdic bibliogràfic que representara també, per eixemple, l'enllaç entre la partitura i les parts individuals. Quan l'International Association of Music Libraries, Archives and Documentation Centres (IAML) —branca del Regne Unit— va presentar a l'Agència International de el ISBN una proposta d'un número de dèu dígits sense còdics bibliogràfics, este sistema va ser publicat en la ISBN Review i immediatament va rebre una àmplia acceptació. La ISO TC 46/SC 9[1] va acceptar oficialment la proposta com a proyecte de treball i un acort entre editors i especialistes va ser alcançat en una reunió d'experts europeus i nortamericans celebrada en Ottawa, despuix de discussions a fondo. El borrador de ISMN va ser examinat per grups de treball d'ISO en un temps récort i va estar oficialment disponible cap a finals de 1993, quan es va fer públic este estàndart en Ginebra. En principi, el ISMN pot ser considerat com una branca de el ISBN.

Fins a l'1 de giner de 2008, un ISMN constava de la lletra M seguida per nou dígits: M-2306-7118-7

El ISMN va aumentar el seu tamany passant de 10 a 13 dígits. És idèntic al EAN-13, número que actualment correspon al còdic de barres. D'esta manera s'afig el prefix EAN 979 i la “M” és substituïda per el “0”.

La norma de el ISMN es va revisar en el propòsit de que fora compatible en l'ISBN de 13 dígits, i en els sistemes d'identificació més utilisats com l'EAN. Esta no solament supon un aument del número de dígits sino que brinda la possibilitat de realisar definicions més precises en l'identificació de les publicacions electròniques. També dona la possibilitat d'especificar els metadatos (informació descriptiva) associats als ISMN assignats.

'Harmonisació en el ISBN-13' La normativa que regula el ISBN (Número Internacional Normalisat del Llibre) establix com a prefix el 978, afegint que una volta agotat s'introduirà el 979. El ISMN tindrà assignat per tant el primer número dels 10 restants, és dir el 979-0, deixant el restant a el ISBN.

Cóm es constituïx el ISMN

El còdic numèric consta de 13 dígits estructurats en 5 elements, alguns dels quals són de llongitut variable. Anirà sempre precedit per les sigles ISMN

Per eixemple: 979-0-2306-7118-7

979-0: compost pel prefix EAN 979 i el 0 (zero), dígit que identifica les publicacions en ISMN, distinguint-les d'atres números normalisats, com per eixemple el ISBN.

2306: prefix editorial que identifica a l'editor i és de llongitut variable. Als editors en una gran producció se'ls assigna números més curts que als que publiquen menys, els quals tindran números de major extensió. La cantitat de dígits guarda relació en el següent element.

7118: identifica els ítems o publicacions d'una obra disponibles per separat. Este número és assignat per l'editorial.

7: dígit de validació que verifica que el número és correcte, sent calculat matemàticament.

Referències

• Montserrat Morato, ISMN, Número Internacional Normalisat per a Música Escrita. - En: Bolletí DM, nº 11 (2007) pp. 58-60. ISSN 1888-4814.