Internet en Israel
El Internet en Israel, via ADSL, ha estat disponible des de finals de la década de 1990, pero solament es va convertir en pràctica a una mija de clients residencials en 2001. Des de llavors els preus han descendit considerablement.[1]
En el país, tots els ADSL o cable mòdem de l'usuari tenen que ser pagats separadament a l'infraestructura i al proveïdor de l'ISP (desagregat del paquet).
El servici d'internet es proporciona a través d'infraestructures de teléfon, cable i fibra directa a la llar (FTTH), per part de Bezeq, Hot, IBC i Partner. Bezeq proporciona DSL i FTTH; IBC i Partner brinden servicis FTTH, mentres que HOT brinda els seus propis servicis d'Internet per cable , aixina com FTTH a través d'IBC. Les velocitats van des de 15 mbit/s en ADSL fins a 2,5 gbit/s en el servici FTTH de Bezeq.
En 2010, Israel va ocupar el lloc 26 en el rànquing d'economia digital de The Economist.[2]En 2022, Surfshark va classificar a Israel en primer lloc en calitat de vida digital.[3]
Història
[editar | editar còdic]En novembre de 1990 es va desplegar el cable submarí EMOS-1, que conecta Israel en Turquia, Grècia i Itàlia. Est va ser el primer cable submarí construït per Israel i va ser ampliat pel CIOS en abril de 1994. Des de llavors, s'han tendit atres cables que han proporcionat enllaços de gran capacitat entre Israel i l'estranger.
Fins a 1997, la major part del tràfic d'Internet nacional es enrutaba directament entre els ISP o a través de la ret acadèmica de les universitats israelites operada per la IUCC. Des de 1997, l'Associació d'Internet d'Israel ha segut responsable d'operar l'Intercanvi d'Internet d'Israel (IIX), a través del com es enruta gran part del tràfic d'Internet nacional.
En teoria, Internet de banda ampla ha estat disponible en Israel a través d'ADSL des de finals de la década de 1990, pero solament es va tornar pràctic per a un client residencial promig en 200. Açò va ser possible gràcies a una millora significativa de l'infraestructura d'Internet en 1999, a un cost de més de mil millons de shekels. Des de llavors els preus han baixat considerablement.
També en 2001, es va modificar la Llei de Comunicacions de 1982 per a permetre el suministrament d'Internet de banda ampla a través de l'infraestructura de cable.
Bezeq, el principal operador d'intercanvi local va començar a implementar la seua Ret de Pròxima Generació (NGN) en 2009 en velocitats teòriques de fins a 100 Mbit/s per mig de l'us d'una combinació de tecnologies de fibra fins a l'acera (FTTC) i ADSL2+/VDSL2. Les ofertes inicials de productes del seu NGN varen ser velocitats de descàrrega de 10 Mbit/s i 15 Mbit/s i de càrrega de 800 kbit/s sobre ADSL2+ en un paquet de millor esforç de fins a 100 Mbit/s disponible a partir d'octubre de 2010. Segons Bezeq, NGN haurà aplegat al 90 per cent de les llars en Israel a finals de 2011 i s'oferiran ofertes de 100 Mbit/s en 2012. Hot, el principal competidor de Bezeq va iniciar el seu servici UFI el 21 d'octubre de 2009, en tecnologia DOCSIS 3.0. Açò permetia inicialment fins a 100 Mbit/s, aumentant posteriorment a 500 Mbit/s.
En 2014, Israel Broadband Company (IBC) va començar a instalar la primera infraestructura FTTH del país en Beersheba a través de la seua empresa Unlimited. Se li varen unir Partner en 2017 i Bezeq en 2021. El Ministeri de Comunicacions va acordar que estos proveïdors d'infraestructura no necessitarien aplegar a totes les llars israelites, pero que contribuirien a un fondo nacional per a subsidiar a les empreses més chicotetes que desplegarien fibra en àrees econòmicament menys viables. Noorcom és la primera empresa que guanya una licitació en virtut d'este acort i desplegarà FTTH en determinades zones de majoria àrap.[4] En juny de 2021, el 42% del total de llars d'Israel estaven conectats a infraestructura FTTH.[5]
En 2022, la separació històrica entre proveïdors d'infraestructures com Bezeq i Hot i proveïdors de servicis, imposta pel regulador, expirarà.
Velocitat de conexió
[editar | editar còdic]La velocitat típica de conexió s'ha mantingut en 1,5 Mbit/s (en 150 kbit/s en sentit ascendent) durant la major part de 2005 i 2006. Les conexions de més de 2 Mbit/s (en 250 kbit/s velocitat de pujada) només s'han introduït en l'estiu de 2005 a la corrent principal. La màxima velocitat a través d'ADSL residixen actualment en 8 Mbit/s Down / 800 kbit/s up (a partir de decembre de 2007), mentres que en cable que estan a 10 Mbit/s de Down i 1 Mbit/s up.
L'única empresa que presta actualment servicis d'ADSL és Bezeq, companyia recentment privatizar, que competix contra HOT, l'única companyia de cable d'Israel, que proporciona televisió, infraestructura d'Internet i servicis de VoIP. Tots els servicis requerixen ADSL i utilisen el protocol PPPoE, i totes les conexions per mòdem de cable operen sobre el protocol PPTP/L2TP.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Broadening the Band: Recommendations of the Gronau Commission to Split Bezeq into Smaller Firms». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 18 de novembre de 2009. Consultat el 2023-12-23.
- ↑ «Digital Economy Rànquings 2010».
- ↑ «Israel ranks 1st in digital quality of life for most affordable internet» (en en-us). The Jerusalem Post | JPost. com. Consultat el 2023-12-23.
- ↑ «משרד התקשורת העניק רישיון מיוחד ראשון לפריסת סיבים אופטיים לחברת נורקום -» (en he-il). אנשים ומחשבים - פורטל חדשות היי-טק, מיחשוב, טלקום, טכנולוגיות. Consultat el 2023-12-23.
- ↑ «[1]». Consultat el 2023-12-23 (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Internet en Israel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.