Anar al contingut

Interruptor de control de potència

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Jtecul.jpg
Un interruptor automàtic.

Un Interruptor de Control de Potència (ICP) era un interruptor magnetotérmico instalat despuix del contador elèctric, a l'inici de l'instalació elèctrica en cada sèu, ya fora residencial, comercial o industrial (depenent de les necessitats del client) en Espanya, que tenia com a objectiu que una instalació elèctrica no superara la potència contractada.

Recapte i funcionament

[editar | editar còdic]

La distribuïdores d'energia elèctrica s'ocupaven de la seua certificació instalant un precinte de seguritat, en la finalitat de que no anara manipulat i que no s'incomplira lo contractat.

La seua funció era controlar la potència consumida pel client en cada moment, de tal forma que quan dita potència consumida excedira els llímits de la potència contractada, detenia el suministrament elèctric, per lo que era necessari rearmar-ho per a recomençar el servici.

En Espanya està regulat per la norma UNE 20317, que definix la curva de dispar, és dir, el temps de dispar en funció de la sobreintensidad, sent esta similar a una curva C.[1]

En l'actualitat

[editar | editar còdic]

En el procés de transició energètica, l'Interruptor de Control de Potència deu quedar anulat de l'instalació, passant a incorporar dita funció el contador de telegestión, en una major tolerància de dispar.[2][3][4][5]

El procés actual de rearmament del contador de telegestión despuix d'un consum que excedixca els llímits de la potència contractada, en la finalitat de recomençar el servici, es compon dels següents passos:

  1. Desarmar l'interruptor magnetotérmico general de l'instalació.
  2. Desconectar la càrrega o el seu circuit.
  3. Esperar uns segons.
  4. Procedir al rearmament del interruptor magnetotérmico general.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]