Inticetus vertizi

Inticetus vertizi és un cetàceu fòssil de la família Inticetidae. El nom del gènero en quechua honra la memòria del Inti (sol) i l'espècie està dedicada al seu descobridor, l'artiste peruà Álvaro Suárez Vértiz. Per la gran disparitat morfològica front a atres odontocetos primitius s'ha propost una nova família per a este nou cetáceo: Inticetidae.

Descripció

Els cetáceos dentados (Odontocetos) primitius es diferencien de les formes modernes en presentar una dentició heterodonta (dents diferents, especialisats), contrastant en els moderns que posseïxen dentició homodonta (dents iguals, no especialisats). Durant les últimes décades, troballes a lo llarc de tot lo món han sugerit que la disparitat morfològica i d'adaptacions d'estos cetáceos primitius durant l'Oligoceno tardà i el Mioceno enjorn, va ser molt major a lo que inicialment es pensava. Inticetus vertizi és un d'estos odontocetos dispars que posseïa un rostre molt robust i possiblement haja desenrollat una capacitat d'alimentació via succió, ademés de posseir un gran tamany comparat als seus relatius.

Este gran delfí es caracterisava per, entre atres coses, per posseir un llarc i robust rostre, tenint a lo manco 18 dents per quadrant; l'absència de dents anteriors procumbentes; molts dentells accessoris grans i de base àmplia en les dents posteriors de les galtes de doble raïl; pocs ornaments en les corones dentals; el procés estiliforme del yugal és notablement robust; un gran epitubaria fóvea en la periótica, en un dels huesecillos accessori voluminós de la bulla timpànica i un tubèrcul acurtat del martell.

Els anàlisis filogenético (en i sense restricció molecular; en i sense reducció de caràcters homoplásicos) varen produir resultats contrastantes, en Inticetus caent ya siga com una branca Odontoceti o com un membre de la ramificació primerenca d'un gran clado Platanistoidea. El seu gran tamany, el seu rostre robust i morfologia dental inusual, l'absència d'un desgast evident de les dents, Inticetus aumenta la disparitat morfològica i ecològica dels odontocetos del Oligoceno Tardà-Mioceno Primerenc. Per últim, este nou tàxon exigix prudència quan es tracta d'identificar dents aïllades de la mandíbula dels cetáceos, inclús a nivell de suborden.

Evolució

Un pas clau en l'història evolutiva d'Odontoceti és la transició de la condició d'heterodonto ancestral (que es caracterisaven per la presència de dents de doble enraizamiento portant dentells accessoris) a la dentició homodontal mostrada per la majoria de les espècies d'Odontocetos existents. Durant les últimes décades, les noves troballes i la revaluación de espècimen en coleccions varen revelar una major disparitat morfològica entre els odontocetos heterodontos del Oligo-Mioceno.