Irrigador Éguisier
El irrigador Éguisier és un aparat fabricat en França a mitan de el XIX, que durant molts anys va tindre vàries aplicacions en medicina: tractaments de problemes en la matriu, enemas, injeccions en la bufa, tractaments bucals i de la faringe, entre uns atres. En la Casa Museu del Voltreganès es conserva un eixemplar provinent de la rectoría del Santuari de la Gleva.
L'inventor va descriure el seu propi aparat a la palesa com un aparat de doble circulació continua, en reservorio cilíndric d'estany o porcelana, dins del com un pistón de cremallera, mogut per un resort situat en la part superior, impulsa el líquit per un tubo de caucho proveït d'una cánula especialment dissenyada per a produir una "doble corrent". Libault considera la cánula com una de les aportacions més interessants del irrigador que explica la superioritat dels Éguisier sobre els atres sistemes existents.
Una de les ventages del sistema Éguisier davant uns atres era la seua autonomia, ya que el pacient no necessitava l'ajuda de ningú per a usar-ho. Solament tenia que colocar-li-ho sobre un moble per a fer-ho funcionar.[1]
F. Liba va patentar el sistema de funcionament d'este tipo de irrigadores en 1842. Es creu que el nom de l'aparat es deu a la colaboració entre Libault i el ginecòlec Éguisier, qui ho va presentar públicament als meges francesos un any més vesprada, en 1843.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els irrigadores Éguisier
- ↑ Artícul, de 2 de maig de 2006, a càrrec d'Iris Figuerola i Pujol (Museu de la Farmàcia Catalana), Manuel Pujarà i Rocamora (Fund. Concòrdia Farmacèutica), Isabel Causadias i Dumenge (Becària de colaboració))
- Este artícul conté una traducció derivada de «Irrigador Éguisier» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.